Federico Roncali Ceruti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 maig 1806 Cadis (Espanya) |
| Mort | 4 abril 1857 (50 anys) Madrid |
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |
| 14 desembre 1852 – 14 abril 1853 ← Juan Bravo Murillo – Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea → | |
 Ministre d'Estat | |
| 14 desembre 1852 – 14 abril 1853 ← Manuel Bertrán de Lis y Ribes – Luis López de la Torre-Ayllón y Kirsmacker → | |
 Governador i Capità General de Cuba | |
| 20 febrer 1848 – 11 novembre 1850 ← Leopoldo O'Donnell – José Gutiérrez de la Concha → | |
| Ministre de Guerra | |
| 11 febrer 1846 – 16 febrer 1846 ← Ramón María Narváez y Campos – Ramón María Narváez y Campos → | |
 Senador al Senat espanyol vitalici | |
| 25 novembre 1845 – 3 abril 1857 | |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Capità general de València | |
| setembre 1843 – 19 febrer 1846 ← Jacobo María Espinosa de los Monteros y Quintana – Josep Manso i Solà → | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític, militar |
| Partit | Partit Moderat |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Premis | |
Federico Roncali Ceruti (Cadis, 31 de maig de 1806 - Madrid, 4 d'abril de 1857) fou un polític i militar espanyol, comte d'Alcoi, cap de govern i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
[modifica]Era fill del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia, cavaller de l'Orde de Sant Jaume[1] i germà de Joaquín Roncali y Ceruti. Militar com el seu pare, va lluitar en la campanya del Nord durant la primera guerra carlina, després de la qual fou ascendit a mariscal de camp. El 1840 fou destinat a la divisió de Castella la Nova. Milità al Partit Moderat i va tenir friccions amb Baldomero Espartero, raó per la qual va donar suport Ramón María Narváez.[2] Aquest el va nomenar capità general de Navarra (1843) i de València. Ocupant aquest càrrec va reprimir durament la Rebel·lió de Boné liderada pel coronel de cavalleria i comandant de carabiners Pantaleón Boné, qui es va fer amb la ciutat d'Alacant durant 44 dies fins a la seva execució. La duresa de la repressió li va valdre el 1846 que la reina Isabel II d'Espanya li concedís el títol de comte d'Alcoi.[3]
En 1845 fou nomenat senador vitalici[4] i durant uns dies fou ministre de guerra en el govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo. Després fou destinat com a capità general a Granada i Galícia. De 1848 a 1850 fou capità general de Cuba. Fou també President del Consell de Ministres i ministre d'Estat del 14 de desembre de 1852 al 14 d'abril de 1853.
Referències
[modifica]- ↑ Federico Roncali a geneanet.org
- ↑ «Federico Roncali Ceruti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.486. ISBN 9788495484802.
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Bravo Murillo |
President del Consell de Ministres d'Espanya 1852-1853 |
Succeït per: Francisco Lersundi |
| Precedit per: Ramón María Narváez y Campos |
Ministre de la Guerra_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (febrer) 1846 |
Succeït per: Ramón María Narváez y Campos José María Marchessi y Oleaga |
| Precedit per: Leopoldo O'Donnell |
Capità general de Cuba 1848-1850 |
Succeït per: José Gutiérrez de la Concha |
| Precedit per: Manuel Bertrán de Lis y Ribes |
Ministre d'Estat 1852-1853 |
Succeït per: Luis López de la Torre Ayllón |
