Federico Slinger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1932  Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 1996 (63/64 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Ministre d'Indústria, Energia i Mineria | |
| 1 de març de 1995 – 31 de desembre de 1996 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de la República |
| Activitat | |
| Ocupació | Comptador, polític |
| Ocupador | Universitat de la República |
| Partit | Unió Cívica |
Federico Slinger (Montevideo, 1932 - ibídem., 1996) fou un economista i polític uruguaià pertanyent a la Unió Cívica (UC).[1]
El 1956 es va graduar com a comptador públic per la Universitat de la República, desenvolupant-ne una destacada trajectòria professional. Essent descendent d'immigrants alemanys, Slinger sempre va defensar els valors de la democràcia cristiana. També es va dedicar a la docència, essent professor i degà (1968-1972) de la facultat de Ciències Econòmiques i d'Administració.
El 1973 es va oposar al cop d'Estat, mentre que deu anys més tard va participar d'un acte que defensava els principis democràtics. El 1984 va acompanyar a Juan Vicente Chiarino com a candidat presidencial durant les eleccions generals d'aquest any. El 1985 va ser nomenat president per cinc anys del Banc de la República Oriental de l'Uruguai (BROU).[1]
A més de ser dirigent esportiu,[2] Slinger va ser designat el 1995 com a ministre d'Indústria, Energia i Mineria pel llavors president del país, el centredretà Julio María Sanguinetti Coirolo.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (castellà) El País: "Federico Slinger, ex ministro uruguayo"
- ↑ (castellà) Junta Nacional de Drogues de l'Uruguai Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine.