Feliks Nowowiejski
Aparença
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 febrer 1877 ![]() Barczewo (Polònia) (en) ![]() ![]() |
Mort | 18 gener 1946 ![]() Poznań (Polònia) ![]() |
Sepultura | Church of St. Adalbert (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Música culta i música ![]() |
Ocupació | compositor, pedagog musical, musicòleg, director d'orquestra, organista ![]() |
Gènere | Òpera ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial ![]() |
Instrument | Orgue ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Feliks Maria Nowowiejski (en) ![]() ![]() ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Feliks Nowowiejski (Wartenburg, Barczewo antiga Prússia Oriental, 7 de febrer de 1877 - Poznań, Polònia, 23 de gener de 1946) fou un compositor polonès.
Feu els primers estudis en el Conservatori Stern de Berlín i en l'Acadèmia Reial de la mateixa ciutat, on li va ser atorgat l'any 1901 el premi Meyerbeer per una fuga doble, a vuit veus, una obertura i l'oratori Der Verlorene Sohn.
Entre les seves restants composicions hi figuren les obres següents:
- Pod sztandarem pokoju: marxa (Bandera de la Pau, guanyadora del premi de Londres el 1898)
- Powrót syna marnotrawnego: oratori, (El Retorn del fill Pròdig, (1902) premi Giacomo Meyerbeer
- Swaty polskie: (Festeig Brillant, premi Ludwig van Beethoven, 1903)
- Znalezienie Świętego Krzyża: oratori, (El descobriment de Santa Creu amb el famós Parce Domine 1906)
- Quo vadis: oratori (inspirat en la novel·la d'Henryk Sienkiewicz, Augsburg, 1907)
- Rota: cançons populars (1910)
- Emigranci: òpera (Els Emigrants, 1917)
- Legenda Bałtyku: òpera (La llegenda del Bàltic, 1924)
- Quatre simfonies
- Concert per a piano
- Concert per a violoncel
- 9 Simfonies d'orgue op. 45 (1929-31)
- 4 Concerts d'orgue op. 56 (1930-40)
- In Paradisum: poema d'orgue, op. 61 (1941)
Bibliografia[modifica]
- Volum núm. 38, pàg. 1370, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4538-3)