Felip Vergés i Permanyer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1814  Barcelona |
| Mort | 29 juny 1889 (75 anys) |
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |
| 1864 – 1867 ← Marià Rives i Támaro – Manuel Duran i Bas → | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cervera Universitat de Sevilla |
| Activitat | |
| Ocupació | Jurista i prevere |
| Membre de | |
Felip Vergés i Permanyer (Barcelona, 19 de febrer de 1814 – 29 de juny de 1889) fou un jurista català, un dels principals juristes canònics del segle xix a Espanya membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Biografia
[modifica]Era cosí del polític Francesc Permanyer i Tuyets. Estudià a la Universitat de Cervera, i acabà la carrera de dret a la Universitat de Sevilla en 1839. Va formar part de la Milícia Nacional durant la Primera Guerra Carlina.[1]
En 1839 ingressà al Col·legi d'Advocats de Barcelona i en 1842 participà en la traducció del llatí al castellà de les Siete Partidas d'Alfons X el Savi. Des de 1850 fou magistrat suplent de l'Audiència Provincial de Barcelona. En 1855 va quedar vidu i s'ordenà de sacerdot.[2] De 1865 a 1867 fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. En 1847 fou nomenat soci de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País i en 1852 acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. De 1863 a 1867 fou vicedirector de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[3] També fou admirador i amic de Jaume Balmes, de qui en llegí l'oració fúnebre el 1865.
El 1845 fou nomenat interinament catedràtic de notaria. En 1848 guanyà la càtedra de dret canònic a la Universitat de Barcelona, ampliada a dret romà el 1864, que ocupà fins al 1881. El 1867 fou nomenat degà de la Facultat de Dret i en 1881 fou vicepresident del Congrés de Juristes, on es mostrà partidari del manteniment íntegre del dret català. En 1883 fou nomenat vicari general i provisor eclesiàstic.
Obres
[modifica]- Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano, 1864
- Oración fúnebre de... Jaime Balmes (1865)
- La nueva universidad de Barcelona, discurs inaugural del curs 1872-73.
Referències
[modifica]- ↑ Ensayo biográfico del doctor D. Felipe Vergés y Permanyer y del excelentísimo señor D. Melchor Ferrer y Bruguera... per Manuel Duran i Bas
- ↑ «Felip Vergés i Permanyer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Felip Vergés i Permanyer Arxivat 2016-02-01 a Wayback Machine. al Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla III 1852-1889 |
Succeït per: Eduardo de Hinojosa y Naveros |
| Càrrecs públics | ||
| Precedit per: Marià Rives i Támaro |
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1864-1867 |
Succeït per: Manuel Duran i Bas |