Vés al contingut

Història del dret català

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dret català)
Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle xv

El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el segle vii per ordre del rei visigot Recesvint.

El dret català actual es fonamenta en els drets històrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.

La següent cronologia organitza les bases del dret català i les seves institucions a les etapes de la Història de Catalunya.

Cronologia del dret català

[modifica]

Edat mitjana

[modifica]
Unió dinàstica. Naixement de la Corona d'Aragó
Una de les il·lustracions del Liber feudorum maior que representa al rei Alfons el Cast i al compilador Ramon de Caldes.
  • Unió dinàstica amb el regne d'Aragó en prometre's el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1131 - 1154) amb l'hereva Peronella d'Aragó - 1137.
  • Assemblea de Pau i Treva de Fondarella, convocada per Alfons I, en que defineix l'espai territorial dels acords presos per aquestes assemblees com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus»), en posteriors ratificacions, aquest espai territorial s'entendrà definit com el de Catalunya - 1173.
  • Liber feudorum maior, cartulari que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella. Alfons I encarregà la compilació al jurista i degà de l'església de Barcelona Ramon de Caldes, amb la intenció de senyorejar el país, fraccionat pels senyors feudals - 1192.[1]
Jaume I
Aparició del dret marítim internacional a terres catalanes
El jurista i eclesiàstic Pere Albert, autor de les Commemoracions.
El Memorial de Greuges (1885) i les Bases de Manresa (1892) ja reclamaven els drets històrics de les Constitucions catalanes (Compilació de 1704 de les constitucions).
  • Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona de 1283 amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts. Així mateix, són el primer parlament europeu en que el rei necessita l'aprovació i que dicta unes constitucions amb un rang superior al dels edictes reials i que obliguen per tant al propi rei:
«Volem, statuïm e ordenam: que si nós o los successors nostres constitutió alguna general o statut fer volrem en Cathalunya, aquella o aquell façam de approbatió e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Cathalunya, o ells apellats, de la major e de la pus sana part de aquells».(lib. 1.tit.15.const.1.pag.43)

Edat moderna

[modifica]
Article principal: edat moderna de Catalunya
Unió dinàstica amb Castella
Interior de la Llotja de Mar, antiga seu del Consolat de Mar de Barcelona.
Regnat dels Àustries
Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones (1639), compilació del jurista Pere Fontanella. Portada de l'edició de 1735.
  • Fundació del Consolat de Mar a Bilbao - 1511.
  • Fundació del Consolat de Mar a Sevilla - 1543.
  • A les Corts Catalanes de 1599, presidides per Felip III, es clarifica el criteri de prelació de la legislació: - Drets locals, escrits o no - Dret territorial (Usatges, Constitucions i Capítols) - Dret Canònic - Dret Civil (Dret Comú). Així mateix, s'establí l'obligatorietat dels notaris catalans de conèixer a les persones que fessin de testimoni i a no donar per vàlids els actes que no tinguessin la solemnitat precisa - 1599.[6]
  • Decret d'Expulsió dels moriscos, que accentua la crisi demogràfica, especialment la del Regne de València - 1610.
  • El jurista i polític Joan Pere Fontanella publicà De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus tractatus, en el que tractà sobre les capitulacions matrimonals en el dret català, essent considerat font d'interpretació del dret en causes a Catalunya fins a la compilació de 1960 - 1612.[7]
  • El comte-duc d'Olivares, vàlid de Felip IV, intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'Armes, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.
  • Joan Pere Fontanella publicà el Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones, recull de jurisprudència de sentències de la Reial Audiència de Catalunya - 1639.
Guerra dels Segadors
  • Amb l'esclat del conflicte polític i militar que donaria lloc a la Guerra dels Segadors (640-1652) el 94é President de la Generalitat de Catalunya, Pau Claris, convoca la Junta de Braços, iniciant una sèrie de mesures revolucionàries que pretenen respondre a la previsible agressió militar i reformar la vida política del país - 10 de setembre de 1640.
  • La Junta de Braços, presidida per Pau Claris, proclama la República Catalana sota la protecció de França - 16 de gener de 1641.
  • Pacte de la Péronne: acord d'unió personal del Principat de Catalunya amb el Regne de França. El document consisteix en 14 punts, els quals garanteixen, entre d'altres, l'observància de les constitucions, no separar mai els comtats de Rosselló i Cerdanya del Principat, el jurament reial d'una Constitució de l'Observança reformada, l'aprovació parlamentària de la política fiscal o limitar la Inquisició a temes de fe - 19 de setembre de 1641.
  • Lluís XIII de França jura les Constitucions Catalanes, essent nomenat Comte de Barcelona com a Lluís I - 30 de desembre de 1641.
  • Tractat dels Pirineus, en què la Monarquia Hispànica i França acorden, sense informar a la Generalitat, el repartiment del Principat de Catalunya - 1659.
Abolició del Principat com a entitat política separada
Sentència del 1704 del Tribunal de Contrafaccions, poc després de ser establert.
El Decret de Nova Planta de 1716 aboleix les principals institucions i dret públic del Principat de Catalunya, reformant la Reial Audiència. Acaba, doncs, amb el sistema polític pactista i l'estatus separat del que gaudia Catalunya.
  • Les Corts Catalanes celebrades a Barcelona i presidides per Felip V institueixen el Tribunal de Contrafaccions, òrgan judicial paritari entre el rei i els braços que s'encarrega de resoldre qualsevol acció per part del rei, o dels oficials del rei, contrària a l'ordenament constitucional català - 1702.
  • Les darreres Corts Catalanes, celebrades a Barcelona el 1705-1706, reconeixen com a rei el pretenent Habsburg Carles III i aproven per pressió del rei que els Borbons no podran ser mai comtes de Barcelona. Aquesta constitució va ser força discutida, per anar contra l'esperit del pactisme. Així mateix, aproven la inviolabilitat de correspondència i la millora del Tribunal de Contrafaccions - 31 de març de 1706.
  • El Decret de Nova Planta - 1716 deroga de fet les Constitucions de Catalunya de forma il·legal, ja que, segons les mateixes constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:
...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sinó en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52)
El Decret aboleix el dret polític i administratiu emanat de la legislació del Principat, així com les seves institucions principals encarregades tant d'aprovar-lo i d'implementar-lo: Les Corts Catalanes, la Generalitat i el Consell de Cent. Reforma la Reial Audiència, configurant-se en el nou centre de poder polític de Catalunya i expressió del nou sistema absolutista al país. No obstant, es mantenen el dret civil, mercantil i penal català.

Edat contemporània

[modifica]
Article principal: Història contemporània de Catalunya
La Guerra del Francès i la restauració de l'absolutisme
Declaració de la Constitució de 1812 per les Corts de Cadis.
Liberalisme i carlisme
Mapa polític d'Espanya de 1852, per Jorge Torres Villegas. El mapa identifica políticament els territoris «purament constitucionals» (antiga Corona de Castella), els territoris «forals» (País Basc i Navarra), els territoris «colonials» (Marroc, Filipines i Cuba) i els «territoris assimilats» (antiga Corona d'Aragó).
Promesa de restauració de les Constitucions catalanes i Primera República Espanyola
Catalanisme
Manuel Duran i Bas, jurisconsult que defensà amb èxit el manteniment del dret civil català durant la redacció del Codi Civil espanyol de 1889.
  • Congrés Català de Jurisconsults a favor del dret civil català - 1881.
  • Segon Congrés Catalanista, congrés del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat català dins la Federació espanyola. Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols - 1883.
  • El jurisconsult Manuel Duran i Bas defensa com a ponent al congrés de juristes espanyols el manteniment dels drets civils com a drets forals dels territoris on encara es mantenia, entre ells Catalunya, davant la redacció del nou Codi Civil espanyol, el qual fou finalment promulgat el 1889. Finalment, el Codi Civil va incloure un apèndix en el que es respectaven els drets forals que estiguessin vigents, aplicant-se el Codi només com a supletori en aquests territoris - 1885.
  • Les Bases de Manresa per la Constitució Regional Catalana. Tornen a reclamar el restabliment d'un poder autònom per a Catalunya, amb competència exclusiva del dret civil català - 1892.

Segle XX

[modifica]
República Catalana de Francesc Macià i el primer Estatut d'Autonomia
Portada de l'edició oficial de l'Estatut d'Autonomia de 1932.
Presidència de Lluís Companys
  • Fundació del Tribunal de Cassació, màxim òrgan judicial de la Generalitat, tenia jurisdicció última en dret civil i en dret administratiu pel que feia a la legislació autònoma, així com jurisdicció completa en dret civil català. No obstant, no en posseïa en els àmbits penal i polític - 5 de març de 1934.
  • El Parlament aprova la Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, que elimina el principi d’autoritat del marit i estableix la igualtat entre la parella - 19 de juny de 1934.
  • El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Contractes de Conreu - 1934.
  • Fets del sis d'octubre: el 1934, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) passa a formar part del govern espanyol. En resposta, Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. El govern de la República suspèn l'Estatut d'Autonomia i el règim autonòmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat - 6 i 7 d'octubre de 1934.
  • El Parlament aprova la Llei de Successió Intestada - 7 de juliol de 1936.
  • Cop d'estat militar del contra la República constitucional, que donarà lloc a la Guerra Civil Espanyola - 18 de juliol de 1936.
Dictadura franquista
  • La dictadura franquista decreta l'abolició de la Generalitat i la derogació de l'Estatut d'Autonomia de 1932. Es persegueix novament la llengua catalana - 5 d'abril de 1938.
  • La dictadura franquista decreta l'abolició completa de la legislació catalana, així com les sentències del Tribunal de Cassació, privant així al dret civil català de fonts de producció - 8 de setembre de 1939.
  • Espanya és rebutjada com a membre de les Nacions Unides,[9] i no serà acceptada fins a deu anys més tard.[10] - 1945.
  • Barcelona obté la Carta Municipal, document que estableix el règim especial del municipi de Barcelona. Es considera una victòria personal de l'alcalde franquista del moment, Josep Maria de Porcioles - 1960.
  • Les Corts Espanyoles aproven la Compilació del dret civil especial de Catalunya - 21 de juliol de 1960.
  • Segon Congrés Jurídic Català. S'hi proposa la revisió de la l'aplicació de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, l'estatut de la dona, la filiació, la paternitat i l'empresa agrícola - 1971.
Restauració de la Generalitat
Parlament de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

Segle XXI

[modifica]
Manifestació del 10 de juliol de 2010, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, que retallava l'abast i certes competències clau de l'Estatut d'Autonomia de 2006.
  • El Parlament de Catalunya aprova la Llei 29/2002, del Llibre Primer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les disposicions generals. Inclou les disposicions preliminars i la regulació de la prescripció i de la caducitat. - 30 de desembre de 2002.
  • El Parlament de Catalunya aprova el projecte de reforma de l'Estatut d'Autonomia - 30 de setembre de 2005.[14]
  • El Tribunal Constitucional espanyol falla, en una polèmica sentència, en contra de diversos articles i disposicions de l'Estatut d'Autonomia i en reintepreta restrictivament d'altres, especialment pel que fa a la descentralització del Poder Judicial a Catalunya, el finançament, l'estatus preferent de la llengua catalana o la declaració de Catalunya com a nació en el preàmbul - 28 de juny de 2010
  • El Parlament aprova el Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. Conté la regulació d’aquestes matèries, inclosos els contractes especials i la contractació que afecta els consumidors. Amb aquesta aprovació es dóna per finalitzada la codificació del dret civil català. - 8 de febrer de 2017.
  • El Parlament aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, declarant il·legals i nuls, a Catalunya, els tribunals i consells de guerra de la dictadura franquista, així com totes les seves sentències i resolucions - 29 de juny de 2017.[15]
  • El Parlament aprova la llei del Codi Tributari de Catalunya i els Llibres Primer, Segon i Tercer del Codi - 28 de juliol de 2017.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, vol. 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 298. ISBN 84-7826-361-6. 
  3. ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; p. 20; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
  4. ↑ Güell i Barceló, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Universitat de Lleida, 2008, p. 93. ISBN 8484093646.  Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
  5. ↑ Pérez González, M. «Guerra IV. Derecho. A. Historia Del Derecho.». Enciclopedia GER. [Consulta: 24 setembre 2024].
  6. ↑ L'instrument notarial a l'època moderna (S. XVI i XVII)[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994, p. 10 [Consulta: 23 setembre 2024]. 
  8. ↑ «Inici». Arxivat de l'original el 2008-12-21. [Consulta: 19 desembre 2017].
  9. ↑ «: : Historia de España - Cronología : :». Arxivat de l'original el 2005-12-15. [Consulta: 5 desembre 2005].
  10. ↑ «Membres de les Nacions Unides». Arxivat de l'original el 2021-05-12. [Consulta: 5 desembre 2005].
  11. ↑ «Real Decreto 2333/1978, de 25 de agosto, por el que se disuelven los somatenes armados». , 25-08-1978. Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
  12. ↑ «L'intent d'harmonització (la LOAPA)». El Punt Avui, 11-12-2014. Arxivat de l'original el 2021-04-14. [Consulta: 29 novembre 2015].
  13. ↑ Leston, Cesar «Catalonia has granted Domestic Partnership rights». Juny 1998 [Consulta: 23 setembre 2024].
  14. ↑ «El Parlament de Catalunya votarà el nou Estatut el 30 de setembre». 20 setembre 2005 [Consulta: 23 setembre 2024].
  15. ↑ «Partits i entitats celebren que el Parlament anul·li les sentències del franquisme». ElNacional.cat, 28-06-2017. Arxivat de l'original el 2024-01-04 [Consulta: 4 gener 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • B. Oliver Historia del derecho en Catalonia, Mallorca y Valencia, Madrid, 1876 - 1880
  • F. de Bofarull y Sans Antigua marina catalana, Barcelona, 1898
  • Ferro, Víctor. El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Ed. Eumo, 1987. ISBN 84-7602-203-4. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_del_dret_català&oldid=34154115»