Felipe Augusto de Saint-Marcq
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1762  Taintignies (Bèlgica) |
| Mort | 1831 (68/69 anys) Madrid |
| Causa de mort | còlera |
-Common_Version.svg){kind=small} Capità general d'Aragó | |
| març 1826 – setembre 1830 ← Rafael Sempere Esclápez – Manuel de Llauder i de Camín → | |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Capità general de València | |
| 20 juny 1823 – 4 juliol 1824 ← Antonio Garcés de Marcilla y Llorens – Lluís-Alexandre de Bassecourt i Dupire → | |
| Capità general de Galícia | |
| 1814 – 1818 ← Francisco Javier Venegas de Saavedra y Rodríguez de Arenzana – Nicolás de Llano Ponte y Oviedo del Portal → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
| Conflicte | Guerra del Francès Guerres Napoleòniques els setges de Saragossa setge de Saragossa de 1808 setge de Saragossa de 1809 |
| Premis | |
Felipe Augusto de Saint-Marcq y D'Ostrel (o Saint-March) (Taintegnies, Bèlgica, 1762-Madrid, 1831) va ser un militar d'origen belga al servei d'Espanya durant la Guerra de la Independència espanyola.
Carrera
[modifica]Va entrar en el servei d'Espanya als 14 anys, en el regiment de guàrdia valona, va participar en el setge de Gibraltar, en la Guerra Gran i en la guerra de les Taronges. En 1795 assolí el grau de capità. Quan va esclatar la guerra del francès i els francesos es van apoderar de Madrid, Saint-Marcq va aconseguir fugir. Es va traslladar a València, on va obligar al general francès Moncey a aixecar el setge de la ciutat. Com a premi per aquesta acció va ser ascendit a mariscal de camp.
Amb motiu del primer setge de Saragossa, va aconseguir reunir uns cinc o sis mil homes, amb els quals va contribuir al fet que els francesos de Charles Lefebvre-Desnouettes aixequessin el camp.[1] Es va quedar a les ordres de Palafox i va participar activament en la defensa de la ciutat durant el segon lloc, sent premiat amb els galons de tinent general (1809). Quan la plaça va capitular, va ser fet presoner i conduït a Nancy, on va romandre fins a 1814. Quan Ferran VII d'Espanya va tornar, ell ja alliberat, va poder retornar a Espanya. Va ser, successivament, capità general de Galícia,[2] de València i d'Aragó, fins a 1830. Va morir víctima d'una epidèmia de còlera a Madrid.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Muñoz i Maldonado, Josep. Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814. José Palacios, 1833, p. 260.
- ↑ Gaceta de Madrid, julio de 1815, p. 1121
- ↑ Saint Marcq y D'Ostrel, Felipe Augusto de, Real Academia de la Historia