Rafael Sempere Esclápez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 març 1777  Elx (País Valencià) |
| Mort | 14 març 1854 (76 anys) la Corunya (Espanya) |
-Common_Version.svg){kind=small} Capità general d'Aragó | |
| gener 1826 – febrer 1826 ← Lluís-Alexandre de Bassecourt i Dupire – Felipe Augusto de Saint-Marcq → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Premis | |
Rafael Sempere Esclápez (Elx, 29 de març de 1777 - La Corunya, 14 de març 1854) va ser un militar valencià, Capità general d'Aragó durant el regnat de Ferran VII d'Espanya.[1]
Ingressà com a cadet al Regiment d'Astúries en 1790 i el 1792 va participar en la defensa d'Orà. En tornar va passar al Regiment de Dragons de Pavía, amb els que va lluitar al a Guerra Gran (1793-1795) i en la guerra de les Taronges (1801-1802). Després es retirà de l'exèrcit, però va tornar quan va esclatar la guerra del francès. En 1810 ascendí a tinent i en 1811 a capità i comandant, lluitant a Ulldecona, Terol i Vinaròs. Retirat entre 1813 i 1820, aquell any va fer un pronunciament reialista a Extremadura que va fracassar. En 1822 va aixecar la Guàrdia Reial que es va enfrontar a la Milícia Nacional a la Puerta del Sol de Madrid. El 1823, un cop restablert l'absolutisme de Ferran VII, fou ascendit a mariscal de camp i va lluitar contra els liberals a Sagunt, Morella i Vinaròs. En 1825 va rebre la Creu de Sant Ferran i entre gener i febrer de 1826 fou Capità general d'Aragó. De 1826 a 1832 fou comandant general de la província de Tui, en 1843 fou interinament capità general de Galícia i en 1846 governador militar de Ferrol, càrrec des del que va combatre la revolució de 1846.[2]
Fou condecorat amb la Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild en 1849.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Rafael Sempere Esclápez a elche.me
- ↑
PDF Francisco Baltar Rodríguez Los Capitanes Generales de Aragón entre 1823 i 1833, p.2-3
- ↑ Rafael Sempere Esclápez, Real Academia de la Historia
