Felipe Pardo y Aliaga
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 juny 1809 Lima (Perú) |
| Mort | 24 desembre 1868 (59 anys) Lima (Perú) |
.svg){kind=small} Ministre de Relacions Exteriors del Perú | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Academia del Mirto (es)  |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor satíric, diplomàtic, polític, dramaturg, advocat |
| Membre de | |
| Moviment | Costumisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Mariana Pardo y Lavalle, Manuel Pardo |
| Pare | Manuel Pardo Ribadeneira |
| Germans | José Pardo y Aliaga |
| Parents | Felipe de Osma y Pardo, net Pedro de Osma y Pardo, net Juan Pardo Heeren, besnet José Antonio de Lavalle, gendre José Pardo y Barreda, fill del fill Felipe Pardo y Barreda, fill del fill Juan Pardo y Barreda, fill del fill |
Felipe Pardo y Aliaga (11 de juny de 1806, Lima - 25 de desembre de 1868, Lima) fou un poeta satíric, dramaturg, advocat i polític peruà. Pertanyia a l'elit aristocràtica de Lima, fou, amb Manuel Ascencio Segura, el representant més important del costumisme als inicis de la literatura peruana republicana. Examinà i jutjà amb severitat la realitat peruana a través de comèdies i articles costumistes; entre aquests últims el més celebrat i recordat és el titulat Un viatge. Fou un crític sever dels costums populars que considerava bàrbars i repel·lents. També orientà les seves crítiques cap a les pràctiques polítiques, la manca de civisme i l'ambició personalista dels seus governants. Fou un convençut que mitjançant la literatura es podia aconseguir el canvi del país. Participà a l'agitada vida política peruana després de la independència, defensant sempre les causes conservadores. Arribà a ser diplomàtic i ministre dels presidents Felipe Santiago Salaverry, Manuel Ignacio de Vivanco i Ramón Castilla.
Obres literàries
[modifica]La seva obra conté lírica, èpica, sàtira i crítica de costums, obres teatrals, comèdies, obres en prosa com articles de costums.
Poesia
[modifica]
Algunes de les seves obres poètiques més conegudes són:
- El carnaval de Lima (1829), letrilla costumista, on condemna els excesos d'aquesta celebració tradicional.
- La jeta del guerrero (1835), inclòs en un volum petit de poesies satíriques titulat La Jeta, poesia satírica on ridiculitza la figura física i moral del cabdill Andrés de Santa Cruz.
- La nariz (conjunt de poesies compilades per Alberto Tauro del Pino el 1957), poesia satírica.
- Los paraísos de Sempronio
- El ministro y el aspirante, poesia satírica.
- A mi levita, poesia satírica.
- Qué guapo chico, poesia satírica.
- Corrida de toros, letrilla costumista. És una crítica a l'anomenada festa brava i els desordres que solia provocar.
- La lámpara (1844), poema dedicat al seu amic, el general Manuel Ignacio de Vivanco.
- A mi hijo en sus días (1855), epigrama dedicat al seu fill, Manuel Pardo, quan va fer la majoria d'edat.
- Vaya una República. Epístola satírica, més coneguda com a Epístola a Delio (1856), poesia cívica.
- El Perú (1856), poesia cívica. És un extens poema descriptiu, laudatori i didàctic.
- Constitución Política (1859), publicada primer a El espejo de mi tierra i ampliada després en un volum amb les seves poesies, poesia cívica. És una descripció obscura de la realitat política i tradueix el pensament de tota la seva vida.
Teatre
[modifica]Han arribat tres obres còmiques de Felipe Pardo:
- Frutos de la educación, comèdia en tres actes i en vers, estrenada el 6 d'agost de 1830.
- Una huérfana en Chorrillos
- Don Leocadio y el aniversario de Ayacucho, estrenada el desembre de 1833
Dentro del género teatral escribió tres comedias:
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Basadre, Jorge: Historia de la República del Perú. 1822 - 1933, Octava Edición, corregida y aumentada. Editada por el Diario "La República" de Lima y la Universidad "Ricardo Palma". Impreso en Santiago de Chile, 1998.
- Cornejo Polar, Antonio: Historia de la literatura del Perú republicano. Incluida en “Historia del Perú, Tomo VIII. Perú Republicano”. Lima, Editorial Mejía Baca, 1980.
- Cornejo Polar, Jorge: Nuevas ideas sobre Pardo y Aliaga. Anales de la literatura hispanoamericana, 1999. 28: 519-546. ISSN 0210-4547
- Samaniego, Antenor: Literatura. Texto y Antología. Tomo 5. Lima, Librería Arica, sétima edición, 1964.
- Sánchez, Luis Alberto: La literatura peruana. Derrotero para una historia cultural del Perú, tomo III. Cuarta edición y definitiva. Lima, P. L. Villanueva Editor, 1975.
- Tauro del Pino, Alberto: Enciclopedia Ilustrada del Perú. Tercera Edición. Tomo 12, OJE/PEÑ. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972401499