Ferdinand Leitner
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 març 1912 Berlín (Alemanya) |
Mort | 3 juny 1996 (84 anys) Zúric (Suïssa) |
Sepultura | Cementiri Enzenbühl, 81137 |
Activitat | |
Ocupació | compositor, director d'orquestra |
Gènere | Música clàssica |
Professors | Franz Schreker, Julius Prüwer, Artur Schnabel, Karl Muck i Robert Kahn |
Alumnes | Rune Larsson i Bernard Haitink |
Ferdinand Leitner (Berlín, 4 de març de 1912 – Zuric, 3 de juny de 1996) va ser un director d'orquestra alemany. Leitner va estudiar amb Franz Schreker, Julius Prüwer, Artur Schnabel i Karl Muck.
També va ser estudiant de composició amb Robert Kahn.[1] Va començar com a pianista, amb l'ajuda de Fritz Busch, i després esdevingué director als anys trenta. Va ser director del Teatre Nollendorfplatz de Berlín de 1943 a 1945; a Hannover del 1945 al 1946; a Múnic del 1946 al 1947; i el director general de música de l'Òpera estatal de Württemberg (en alemany Staatstheater Stuttgart) a Stuttgart des de 1947 fins a 1969. Per homenatjar-lo, la ciutat de Stuttgart ha nomenat un pont per a vianants, que connecta la part superior (on es troba l'Staatstheater) i la part central del parc Schlossgarten (castell), en el seu nom (Ferdinand-Leitner-Steg).
És famós com a director d'òpera, els seus compositors preferits són Wagner, Richard Strauss, Mozart i els compositors del segle XX Carl Orff i Karl Amadeus Hartmann. Va succeir a Erich Kleiber el 1956 com a director del Teatre Colón de Buenos Aires. De 1976 a 1980, va treballar a la Haia com a director principal de Het Residentie Orkest.
Entre els seus més de 300 enregistraments hi ha un enregistrament famós del Doktor Faust de Ferruccio Busoni.[2][3] També va dirigir la Filharmònica de Berlín per al cicle de concerts per a piano de Beethoven de 1961 de Wilhelm Kempff.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Burkhard Laugwitz (translated Reinhard G. Pauly), "Robert Kahn and Brahms". The Musical Quarterly, 74(4), pp. 595-609 (1990).
- ↑ Ronald Stevenson, Review of recording of Busoni's Doktor Faust. Musical Times, 112(1535), p. 39 (1971).
- ↑ Calum MacDonald, Review of recordings of music of Busoni. Tempo (New Series, 50th Anniversary), 170, pp. 49-50 (1989).
- ↑ «Wilhelm Kempff: The Concerto Recordings». prestoclassical.co.uk. Presto Classical.