Fernando Belaúnde Terry

Fernando Belaúnde Terry

Biografia
Naixement	(es) Fernando Sergio Marcelo Marcos Belaúnde Terry 7 octubre 1912 Lima (Perú)
Mort	4 juny 2002 (89 anys) Lima (Perú)
Senador del Perú
28 juliol 1985 – 5 abril 1992
President de la República del Perú
28 juliol 1980 – 28 juliol 1985 ← Francisco Morales Bermúdez Cerruti – Alan García Pérez →
42è President de la República del Perú
28 juliol 1963 – 3 octubre 1968 ← Nicolás Lindley – Juan Velasco Alvarado →
Membre de la cambra de diputats del Perú
28 juliol 1945 – 29 octubre 1948 Circumscripció electoral: Lima
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Miami Universitat Nacional d'Enginyeria Universitat de Texas a Austin Colegio Alexander von Humboldt (en)
Activitat
Ocupació	polític, arquitecte, professor d'universitat
Ocupador	Pontifícia Universitat Catòlica del Perú Universitat Nacional d'Enginyeria
Partit	Acció Popular Frente Nacional de Juventudes Democráticas Front Democràtic Nacional
Família
Cònjuge	Violeta Correa (1970–)
Fills	Rafael Belaúnde Aubry
Pare	Rafael Belaúnde Diez Canseco
Germans	Francisco Belaúnde Terry
Parents	Mariano A. Belaúnde, avi patern Pedro Diez Canseco, pare de la mare del pare Víctor Andrés Belaúnde, oncle patern gran Martín Belaúnde Moreyra, cosí germà patern Antonio Belaúnde Moreyra, cosí germà patern José Antonio García Belaúnde, nebot segon Víctor Andrés García Belaúnde, nebot segon Javier Correa Elías, sogre
Premis
(9 maig 1986)  doctor honoris causa per la Universitat de Miami (16 juny 1965)  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana (1r abril 1964)  Gran Creu de l'Orde de Carles III Conferit per Francisco Franco Bahamonde  Gran Creu amb Diamants de l'Orde del Sol del Perú
Signatura

Fernando Belaúnde Terry (Lima, 7 d'octubre de 1912 - Lima, 4 de juny de 2002) fou un arquitecte i polític peruà que fou President del Perú dos cops, de 1963 a 1968 i de 1980 a 1985.

Biografia

Del 1930 al 1935, Belaúnde va estudiar arquitectura als Estats Units, on va assistir per primera vegada a la Universitat de Miami (on també feia classes el seu pare), i el 1935 es va traslladar a la Universitat de Texas a Austin, on va obtenir el títol d'arquitecte, i després de graduar-se treballa a Mèxic. El 1937 torna al Perú i funda la revista El Arquitecto Peruano. Va ser professor d' urbanisme a la Facultat d'Enginyeria de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú en 1943. El 1955 va ser el primer degà de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Nacional d'Enginyeria.

Va fundar el partit Frente Democrático Nacional (1942) i el Partido de Acción Popular (1956).

Primer mandat presidencial

Fernando Belaúnde va guanyar les eleccions de 1963, convocades per la junta militar que havia donat un cop d'estat en 1962, i formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagué d'enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l'aparició de les guerrilles i aixecaments camperols.

El 3 d'octubre de 1968 els militars van enderrocar el president Belaúnde Terry, i la intenció del nou president, el general Juan Velasco Alvarado no era supervisar una transició a un altre govern civil, sino establir un Govern Revolucionari de les Forces Armades per iniciar profundes i radicals reformes economiques i socials.

Cop d'estat i exili

Fou deposat pel cop d'Estat del general Juan Velasco Alvarado el 1968, quan va jurar com a Ministre de Guerra, i fou exiliat a l'Argentina fins al 1976.

Durant la Guerra de les Malvines, fou el principal aliat de l'Argentina contra el Regne Unit. Quan Augusto Pinochet recolzà la invasió, Belaúnde s'hi va oposar i cridà a la integritat Sud-americana.

Segon mandat presidencial

Establerta de nou la democràcia al Perú, fou elegit president novament, però el seu mandat (1980-1985) es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista Sendero Luminoso.

El sol havia entrat en una caiguda impressionant i les mesures per aturar la inflació que ofegava el Perú pel retard en la indústria i el comerç causat durant la dictadura de Juan Velasco Alvarado i les seves polítiques d'estatització no havien donat resultat, i es va substituïr la moneda per l'inti, per reduir el nombre de zeros que feia cada cop més complicada la comptabilitat.

Oposició

Des de l'oposició a Alan García, el 1988 fou un dels artífexs de la coalició de dreta Frente Democrático, que, amb Mario Vargas Llosa de candidat a la presidència del país, concorregué a les eleccions del 1990, però que fou derrotat per Alberto Fujimori.

El seu fill Rafael Belaúnde intentà presentar-se a la presidència del Perú el 2006, però retirà la candidatura.

Vegeu també

• Narcoterrorisme.