Vés al contingut

Francisco Morales Bermúdez Cerruti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Morales Bermúdez Cerruti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Morales Bermúdez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 2022 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
President de la República del Perú
29 agost 1975 – 28 juliol 1980
← Juan Velasco AlvaradoFernando Belaúnde Terry →
President del Consell de Ministres del Perú
1r febrer 1975 – 29 agost 1975
← Luis Edgardo Mercado JarrínÓscar Vargas Prieto →
Comandant General de l'Exèrcit del Perú
1r febrer 1975 – 29 agost 1975
← Luis Edgardo Mercado JarrínÓscar Vargas Prieto →
Ministre d'Economia i Finances del Perú
1r març 1969 – 2 gener 1974
Ministre d'Economia i Finances del Perú
20 març 1968 – 21 maig 1968
← Raúl Ferrero RebagliatiManuel Ulloa Elías → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Militar de Chorrillos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, oficial Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit del Perú Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRosa Pedraglio de Morales Bermúdez (1942–1998), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsRemigio Morales Bermúdez Pedraglio Modifica el valor a Wikidata
PareRemigio Morales Bermúdez Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Francisco Morales Bermúdez Cerruti (Lima, Perú, 4 d'octubre de 1921 - 14 juliol 2022), polític i militar peruà, va ser President del Perú de facto des de 1975 fins a 1980, en la denominada "segona etapa" del govern revolucionari de les forces armades.

Biografia

[modifica]

Francisco Morales Bermúdez va néixer a Lima, el 4 d'octubre de 1921. Net del general Remigio Morales Bermúdez, qui fou President de la República des de 1890 a 1894. Va estudiar a Lima al Colegio de la Inmaculada (Jesuïtes). De formació militar iniciada quan tenia 18 anys, al final de la seva carrera va arribar a ostentar el grau de general de divisió.

Va ser Ministre de Finances durant el primer govern de Fernando Belaúnde Terry el 1968. Després del cop d'estat de 1968, sota el comandament del General Juan Velasco Alvarado, va ser nomenat cap de l'estat major, càrrec que va exercir des de 1969 fins a 1974.

Va ser President del Consell de Ministres i va ocupar la cartera del Ministeri de Guerra (avui fusionat en el Ministeri de Defensa) durant els anys 1974 i 1975 i, des de febrer de 1975, va ser Comandant General de l'Exèrcit. En aquest càrrec va encapçalar el Tacnazo, el 29 d'agost de 1975, un incruent cop d'estat contra el President Juan Velasco Alvarado i l'endemà s'autoproclama president de la República del Perú com a Cap d'Estat en la "Segona Fase" del Procés Revolucionari de les Forces Armades. Va ser recolzat per la CIA i els serveis secrets dels EUA que es trobaven instal·lats a Xile recolzant al dictador Augusto Pinochet. Davant la imminent invasió a Xile i la possible recuperació dels territoris d'Arica i Tarapacá pel Perú, va donar el cop d'estat a Velasco.

La seva intenció declarada va ser la rectificació dels excessos comesos en les reformes socials i econòmiques desenvolupades pel seu predecessor. Finalment, el seu govern va convocar a eleccions generals per a la conformació d'una Assemblea Constituent per la pressió de les marxes i vagues de la població. Aquestes eleccions van comptar amb la participació de les forces polítiques del país, els qui van participar en l'elaboració de la Constitució de 1979.

Al maig de 1980, es van dur a terme les eleccions per triar democràticament al nou President de la República. L'escrutini va donar per vencedor a Fernando Belaúnde Terry, qui havia estat deposat pel cop d'estat de Juan Velasco Alvarado i que va assumir la presidència el 28 de juliol d'aquest mateix any.

Enllaços externs

[modifica]