Vés al contingut

Fernando Maura Barandiarán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Maura Barandiarán
Imatge
(2013, Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

25 novembre 2016 – 23 juny 2019
Diputat al Congrés dels Diputats
12 juliol 2016 – 5 març 2019

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
5 gener 2016 – 19 juliol 2016

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Parlament Europeu

1r juliol 2014 – 24 novembre 2015 – Teresa Giménez Barbat →

Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Parlament Basc
16 maig 2005 – 6 novembre 2007
← Nerea Alzola Álvarez

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 22 febrer 2005

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 20 març 2001

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
30 novembre 1994 – 1r setembre 1998

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
18 desembre 1990 – 16 juny 1992 – Pedro Iturmendi Maguregui →

Circumscripció electoral: Biscaia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, escriptor, titulat de postgrau empresarial Modifica el valor a Wikidata
PartitCiutadans - Partit de la Ciutadania (2015–)
Unió, Progrés i Democràcia (2007–2015)
Partit Popular (1989–2007)
Partit Demòcrata Liberal (1982–1984)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1977–1982) Modifica el valor a Wikidata

Fernando Maura Barandiarán (Bilbao, 30 d'abril de 1955) és un advocat, polític i escriptor espanyol.

Biografia

[modifica]

Nascut a Bilbao a l'abril de 1955, és advocat i economista per la Universitat de Deusto, a més d'articulista i escriptor de novel·la i assaig. És besnet de Antoni Maura, president del Consell de Ministres durant el regnat d'Alfons XIII.

En 1980, mentre preparava els estudis d'accés per a la Escola Diplomàtica, la banda terrorista ETA va assassinar l'empresari Enrique Aresti Urien, soci del seu pare en l'asseguradora la Unió i el Fénix, de manera que Fernando va tornar a Bilbao per ajudar en el negoci familiar. Posteriorment, va ser elegit membre de l'executiva del Bureau International des Producteurs d'Assurances et des Reassurances, amb seu a París, i director regional de la Unió i el Fénix al País Basc.

Va militar en el PSOE durant la Transició, sent membre de la Comissió Executiva Federal de les Joventuts Socialistes d'Espanya des de setembre de 1977 fins a desembre de 1979. Va ser triat en l'en el XIII Congrés de les JSE, de setembre de 1977, per a exercir el càrrec de Secretari Estudiantil.[1] Posteriorment, després de la remodelació de la Comissió Executiva de 2 de juny de 1979, va passar a exercir el càrrec de Secretari Municipal de les JSE fins a la celebració del XIV Congrés el 21 de desembre de 1979.[2] Quan va ocórrer l'23-F, ja estava començant a néixer en ell «un escepticisme respecte del PSOE i la preferència per un liberalisme no molt distant de la socialdemocràcia». Va ser expulsat del PSOE a través d'una carta signada per Ricardo García Damborenea.

Referències

[modifica]
  1. el congrés de les Joventuts Socialistes va acabar amb una greu divisió interna, el País
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'[http: //www.jse.org/ficheros/Libro_100_Anos_definitivo.pdf original] el 4 de març 2016. [Consulta: 12 juliol 2016].