Fernando Rodríguez Fornos y González
.jpg) Bust del Dr. Rodríguez Fornos, davant la facultat de medicina. València  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 31 agost 1883 província de Salamanca (Castella i Lleó) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 8 novembre 1951 (68 anys) València | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Procurador en Corts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 26 de març de 1943 – 12 de novembre de 1951 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
← - | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Universitat de València | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Rector de la Universitat de València | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 29 de juny de 1934 – 18 de juliol de 1936 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1941 – 12 de novembre de 1951 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Metge | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupador | Universitat de València | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fernando Rodríguez Fornos y González (Salamanca, 31 d'agost de 1883 - València, 8 de novembre de 1951) fou un metge i catedràtic d'universitat espanyol.
Trajectòria
[modifica]Originàriament es deia Fernando Felipe Ramón Rodríguez González, però el 1923 fou autoritzat per usar els dos cognoms del seu pare. Es llicencià en medicina a la Universitat de Madrid i en 1907 fou nomenat metge de l'Hospital de la Santísima Trinidad de Salamanca. El 1911 va obtenir la càtedra de patologia mèdica de la Universitat de València i el 1931 arribà a degà de la seva facultat de Medicina. En 1931 fou nomenat Fill Predilecte de València i rector de la Universitat de València de 1934 a 1936.[1]
Posicionat políticament de dretes, en esclatar la guerra civil espanyola va marxar de València i tornà a Salamanca, on treballà com a catedràtic de medicina de la Universitat de Salamanca i el 1939 fou nomenat "capità honorífic" de l'exèrcit revoltat. En acabar la guerra torna a València, on recupera la seva càtedra, i en 1941 torna a ser nomenat rector de la Universitat de València, càrrec que conservaria fins a la seva mort. També fou procurador en Corts durant aquest període.[2] Durant aquest rectorat es va esforçar per la millora de les infraestructures de la Universitat de València, que van millorar també a la pròpia ciutat de València. També fou conseller del Consell Superior d'Investigacions Científiques i membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
Referències
[modifica]- ↑ María Fernanda Mancebo. La Universidad de Valencia. De la Monarquía a la República (1919-1939). Universitat de València, 1994, p. 141-142.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Enllaços externs
[modifica]- Fernando Rodríguez-Fornos a wikisalamanca, editada sota llicència CC-BY-SA-3.0
- Fotografia de Fernando Rodríguez Fornos Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
| Precedit per: Joan Baptista Peset i Aleixandre José María Zumalacárregui y Prat |
Rector de la Universitat de València 1934-1936 1941-1951 |
Succeït per: José Puche Álvarez José Corts Grau |