José María Zumalacárregui y Prat

José María de Zumalacárregui y Prat

Biografia
Naixement	(es) José María Zumalacárregui y Prat 11 juliol 1879 Lucena (Província de Còrdova)
Mort	3 abril 1956 (76 anys) Madrid
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 8 maig 1956 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1943 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Rector de la Universitat de València
1939 – 1941
Rector de la Universitat de València
1930 – 1931
Catedràtic d'universitat
1903 –
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, economista, jurista
Ocupador	Universitat de València Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat Central
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

José María de Zumalacárregui y Prat (Lucena, 11 de juliol de 1879 - Madrid, 3 d'abril de 1956) fou un jurista i polític espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Biografia

Era fill de l'advocat guipuscoà Tomás de Zumalacárregui y Arrue i de la catalana Adela Prat. El 1893 es graduà en batxillerat a Valladolid i en 1899 es llicencià en dret a la Universitat de Salamanca, doctorant-se en 1899. En 1904 es va doctorar en filosofia a la Universitat Central de Madrid. En 1903 fou nomenat catedràtic d'economia política i hisenda pública a la Universitat de Santiago de Compostel·la i a la Universitat de València, a la que en serà degà el 1921 i rector el 1930-1931, fins que fou destituït pel nou govern de la Segona República Espanyola.

En esclatar la guerra civil espanyola el seu fill i metge Tomás Zumalacárregui Calvo fou afusellat per les autoritats republicanes a causa de la seva implicació en el cop d'estat del 18 de juliol a València. Ell mateix fou separat del servei i marxà cap a Marsella, d'on anà a Irun i novembre de 1937 es va incorporar al bàndol nacional, on el nomenaren catedràtic a la Universitat de Valladolid.

Després de la guerra fou nomenat rector de la Universitat de València, càrrec que va ocupar fins a 1941. En agost de 1939 fou nomenat president de la Comissió Gestora de la Diputació de València fins a abril de 1941 i vocal del CSIC. En 1940 fou designat membre del Consell d'Economia Nacional i el 1941 fou designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. En 1943 també fou designat Procurador en Corts designat pel Cap d'Estat, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. El 1952 ingressà a l'Acadèmia Matritense de Jurisprudència i Legislació, i el 1954 va rebre el comtat de Zumalacárregui.

Obres

• Ensayo sobre el origen y desarrollo de la propiedad comunal en España hasta el final de la Edad Media (1903)
• Elementos para el estudio del problema ferroviario en España (1918-1920)
• Apuntes de un curso de economía política (1945)
• Vilfredo Pareto 1848-1923 (1951)

Referències

Premis i fites
Precedit per: Joaquín Ros Gómez Manuel Batlle Vázquez	Rector de la Universitat de València 29 de març de 1930-31 de maig de 1931 1939-1941	Succeït per: Mariano Gómez González Fernando Rodríguez Fornos y González
Precedit per: Niceto Alcalá-Zamora	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 23 1941-1956	Succeït per: José Castañeda Chornet