Fernando Schwartz Girón
(2008) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 novembre 1937 (87 anys) Ginebra (Suïssa) |
Ambaixador d' Espanya a Kuwait | |
16 d'abril de 1977[1] – 24 de juliol de 1981 | |
← Andrés Drake Alvear | |
Ambaixador d' Espanya als Països Baixos | |
16 d'abril de 1985[2] – 24 de juliol de 1988 | |
← Jorge del Pino y Moreno Manuel María Sassot Cuñadas → | |
Dades personals | |
Formació | Colegio Nuestra Señora del Pilar |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, presentador de televisió, escriptor, periodista |
Activitat | 1971 - |
Ocupador | Universitat Autònoma de Madrid |
Participà en | |
30 octubre 2019 | Més procés és més retallades |
20 desembre 2018 | manifest «Que no ens divideixin» |
Família | |
Cònjuge | Anna Sandra Marone-Cinzano (1985–) |
Pare | Juan Schwartz Díaz-Flores |
Premis | |
| |
Fernando Schwartz Girón (Ginebra, 15 de novembre de 1937) és un diplomàtic, presentador de televisió i escriptor espanyol. És fill de Juan Schwartz Díaz-Flores i germà de l'economista liberal Pedro Schwartz Girón.
Biografia
[modifica]Com diplomàtic i fill de diplomàtics va viure a diversos països durant 25 anys. Va ser ambaixador d'Espanya a Kuwait i als Països Baixos i portaveu del govern per a afers exteriors fins a retirar-se el 1988.
Va treballar més tard per al grup PRISA sent conseller editorial d'El País, portaveu del grup i director de comunicació. Ha estat professor d'Opinió a l'Escola de Periodisme El País-Universitat Autònoma de Madrid i copresentador, al costat de Máximo Pradera i Ana García-Siñeriz, del programa Lo + Plus de Canal + entre 1995 i 2004. En 2006 va presentar el programa Schwartz & Co en la televisió autonòmica balear, IB3. Resideix entre Madrid i Mallorca amb la seva família.[3]
Com a escriptor, el 1996 va guanyar el Premi Planeta, del que en fou finalista el 1982.[4] En 2006 també va guanyar el Premi Primavera de Novel·la.
Obres
[modifica]- La internacionalización de la guerra civil española, 1971
- La conspiración del Golfo, 1982. Finalista del Premi Planeta
- La venganza, 1988
- La Reina de Serbia, 1993
- El desencuentro, 1996. Premi Planeta
- El engaño de Beth Loring, 2000
- Educación y descanso. Las anécdotas de la diplomacia, 2000
- Cambio dos de veinticinco por una de cincuenta, 2002
- Vichy 1940, 2006 Premi Primavera de Novel·la
- El cuenco de laca, 2008
- El príncipe de los oasis, 2009
- Viví años de tormenta, 2012
- Héroes de días atrás, 2016
- Que vaya Meneses 2019
Premis
[modifica]- Finalista al Premi Planeta 1982 amb La conspiración del Golfo
- Premi Planeta 1996 per El desencuentro
- Premi Primavera de Novel·la 2006 per Vichy 1940'
Referències
[modifica]- ↑ Decret del nomenament
- ↑ Decret del nomenament
- ↑ Fernando Schwartz Arxivat 2017-08-13 a Wayback Machine. a elboomeran.com
- ↑ El escritor y periodista define 'El desencuentro' como una novela intimista, El País, 16 d'octubre de 1996
Enllaços externs
[modifica]- Notícies sobre Fernando Schwartz a El País
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Fernando González Delgado La mirada del otro |
Premi Planeta 1996 |
Succeït per: Juan Manuel de Prada Blanco La tempestad |
Precedit per: José Ovejero Las vidas ajenas |
Premi Primavera de Novel·la 2006 |
Succeït per: Nativel Preciado Camino de hierro |