Nativel Preciado

Nativel Preciado
	(2014)
Biografia
Naixement	1r novembre 1948 (76 anys); Madrid
Activitat
Camp de treball	Periodisme
Ocupació	periodista, escriptora, biògrafa
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2021) El Santuario de los Elefantes (es) ;
Premis
	(2021) Premi Azorín; (2007) Premi Primavera de Novel·la; (1986) Premi de Periodisme Francisco Cerecedo; Premi Víctor de la Serna; Premi Planeta ;

Nativel Preciado González (Madrid, 1948) és una periodista i escriptora espanyola.^[1]^[2]

Biografia

S'inicia professionalment en el diari Arriba en 1966, d'on passa al desaparegut diari Madrid, en el qual roman entre 1967 i 1971.

Especialitzada en informació política, va ser testimoni i transmissora dels importants esdeveniments esdevinguts durant l'època de la Transició des del diari ABC i la revista Interviú. En 1982 s'incorpora a la redacció de la recién creada revista Tiempo.

La seva activitat com a columnista d'opinió en premsa escrita l'ha compaginat amb la participació en tertúlies i debats tant en ràdio com en televisió. En el primer mig, després de col·laborar amb Luis del Olmo en Protagonistas a Onda Cero, es va incorporar a la Cadena SER en 1996 i des de llavors és una de les tertulianas habituals en els programes Ahora por ahora La Ventana i Hora 25.

A televisió ha intervingut en els espais Hermida y Cia. (1994-1996), El primer café (1999-2003), amb Isabel San Sebastián i La respuesta (2003-2004), Ruedo Ibérico (2004-2005) tots ells a Antena 3, així com 59 segundos (des de 2004) a TVE. Des de finals dels anys seixanta ha conreat el gènere de la biografia i ha escrit, entre altres, les dels boxadors Cassius Clay i José Legrá.

Premis

Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1986).
Premi Víctor de la Serna (1989).
Finalista del Premi Planeta (1999), per la seva primera novel·la El egoísta.
Premi Primavera de Novel·la (2007), per Camino de hierro.

Llibres publicats

Biografía completa de Cassius Clay. 1969.
Biografía completa de Legrá. 1969.
Las folclóricas. 1973.
La cara de los borbones. 1975.
Fuera de campo. 1991.
El sentir de las mujeres. 1996.
Amigos íntimos. 1998.
El egoista. 1999.
Ser feliz. 2000.
Extrañas parejas. 2000.
Hablemos de la vida, con José Antonio Marina. 2002.
Bodas de plata. 2003.
Camino de hierro. 2006.

Referències

↑ Molina, Margot «Nativel Preciado, nuevo Premio de Novela Fernando Lara». El País, 16-05-2014 [Consulta: 30 juliol 2016].
↑ «Nativel Preciado publica su último libro 'Hagamos memoria'». Europa Press, 12-04-2016 [Consulta: 30 juliol 2016].

Premis i fites
Precedit per: José-Antonio Novais Tomé	Premi de Periodisme Francisco Cerecedo 1986	Succeït per: Juan Cueto Alas
Precedit per: Fernando Schwartz Girón Vichy, 1940	Premi Primavera de Novel·la 2007	Succeït per: Agustín Sánchez Vidal Nudo de sangre
Precedit per: Marta Robles Luisa y los espejos	Premi Fernando Lara 2014	Succeït per: Antonio Garrido Molina El último paraíso

[1] Molina, Margot «Nativel Preciado, nuevo Premio de Novela Fernando Lara». El País, 16-05-2014 [Consulta: 30 juliol 2016].

[2] «Nativel Preciado publica su último libro 'Hagamos memoria'». Europa Press, 12-04-2016 [Consulta: 30 juliol 2016].

[1]

[2]