Ferricerita-(LaCa)

Ferricerita-(LaCa)
Fórmula química	(La₆Ca₃)□Fe³⁺(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃
Localitat tipus	mont Iukspor i Hackman valley (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.20
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,7493Å; c = 38,318Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Color	de groc clar a marró rosat
Macles	cap menció
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,7 g/cm³ (mesurada); 4,75 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,810 nε = 1,820
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA2001-042
Any d'aprovació	2001
Símbol	Fecrt-La
Referències

La ferricerita-(LaCa) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cerita. Va ser anomenada originalment cerita-(La), rebent el seu nom pel seu contingut dominant de lantani en relació a la cerita-(Ce), de la qual n'és l'anàleg mineral tant de lantani com de ferro. L'any 2020 va ser reanomenada a ferricerita-(La), i fins que en el mes de juny de 2023 canvià el nom a l'actual degut als canvis aprovats per l'IMA en la nomenclatura del grup de la cerita.

Característiques

La ferricerita-(LaCa) és un silicat que cristal·litza en el sistema trigonal. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (La₆Ca₃)□Fe³⁺(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És isostructural amb els fosfats del grup de la whitlockita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(CeCa), aluminocerita-(CeCa), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta la vall Hackman i al mont Yukspor, al massís de Khibini (Península de Kola, Rússia). També ha estat descrota a Ampasibitika, a la península d'Ampasindava (Província d'Antsiranana, Madagascar).