Vés al contingut

Långbanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLångbanita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMn2+
4
Mn3+
9
Sb5+O16(SiO₄)₂
EpònimLångban Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AG.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.AG.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana44.3.4.1
Heys17.7.19
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 11,563(2) Å; b = 11,563Å; c = 11,100(2) Å; α = 90°; β = 90°; γ = 120°
Grup puntual3m - ditrigonal piramidal
Colornegre
Exfoliacióbona en {001} good
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Densitat4,9 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2,360 nε = 2,310
Birefringènciaδ = 0,050
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolLgb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La långbanita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la localitat sueca de Långban, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La långbanita és un silicat de fórmula química Mn2+
4
Mn3+
9
Sb5+O16(SiO₄)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1971. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la långbanita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Långban, localitat del municipi de Filipstad, a Värmland, Suècia. També a Suècia ha estat descrita a Sjögruvan, al municipi de Hällefors, i a Mangruvan, al municipi de Lindesberg, tots dos indrets al comtat de Västmanland. També ha estat descrita a Noruega, Àustria, Suïssa i el Japó.

Referències

[modifica]
  1. «Långbanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2017].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 13 octubre 2017].