Ferruccio Parri

Ferruccio Parri
Biografia
Naixement	19 gener 1890 ; Pineròl (Itàlia)
Mort	8 desembre 1981 (91 anys); Roma
Sepultura	Boschetto Irregolare (en) 44° 25′ 51″ N, 8° 57′ 07″ E / 44.4308233°N,8.9519771°E; Tomb of Ferruccio Parri (en) ; Cementiri monumental de Staglieno
Senador vitalici d'Itàlia
	2 març 1963 – 8 desembre 1981 (mort en el càrrec) ; Nomenat per: Antonio Segni
Senador del Senat italià
	12 juny 1958 – 8 desembre 1981 ; Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Itàlia; 13 agost 1949 – 1r setembre 1953
Senador del Senat italià
	8 maig 1948 – 24 juny 1953 ; Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
	18 juny 1946 – 31 gener 1948
Ministre del Tresor del Regne d'Itàlia
	22 juliol 1945 – 31 juliol 1945 ; ← Marcello Soleri – Federico Ricci →
Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia
	21 juny 1945 – 10 desembre 1945 ; ← Ivanoe Bonomi – Giuseppe Romita →
Ministre de l'Àfrica italiana del Regne d'Itàlia
	21 juny 1945 – 10 desembre 1945 ; ← Ivanoe Bonomi – Alcide De Gasperi →
Primer Ministre del Regne d'Itàlia
	21 juny 1945 – 10 desembre 1945 ; ← Ivanoe Bonomi – Alcide De Gasperi →
Dades personals
Nacionalitat	Italià
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	Polític i escriptor
Partit	Partit d'Acció
Membre de	Consulta Nacional
Carrera militar
Rang militar	major
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Premis
	Estrella de Bronze ;

Ferruccioo Parri (19 de gener de 1890 a Pinerolo, Piamont - 8 de desembre, 1981 a Roma) va ser un polític partidista, antifeixista italià que va ocupar el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia diversos mesos durant l'any 1945. Va estudiar literatura.

Biografia

Parri va néixer a Pinerolo, Piemont. Va ser soldat durant la Primera Guerra Mundial, estant ferit en quatre ocasions i condecorat quatre vegades.^[1] Durant la resistència, va ser conegut com a «Maurizio».^[2] Va estudiar literatura ocupant el càrrec de professor al Liceo Parini a Milà, i després de la fi de la guerra, va treballar com a periodista del diari Corriere della Sera.

Va morir a la ciutat de Roma a l'edat de 91 anys. Parri està enterrat al Cementiri monumental de Staglieno a Gènova.

Vegeu també

Llista de primers ministres d'Itàlia

Referències

↑ Outside Party Lines, by Alexander Stille, The New York Times, 19 de desembre de 1999
↑ «Ferruccio Parri. Biografia» (en italià). Museo Interdisciplinare dell'Europa Unita. Arxivat de l'original el 2014-12-20. [Consulta: 20 desembre 2014].

«Carlo Piola Caselli Notebook Ferruccio Parri en Europa (1948-1954)» (en italià). Museo Europeo. Arxivat de l'original el 2014-12-20. [Consulta: 20 desembre 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferruccio Parri

[nyt191299-1] Outside Party Lines, by Alexander Stille, The New York Times, 19 de desembre de 1999

[2] «Ferruccio Parri. Biografia» (en italià). Museo Interdisciplinare dell'Europa Unita. Arxivat de l'original el 2014-12-20. [Consulta: 20 desembre 2014].

[1]

[2]