Fertirrigació

Fertirrigació.

Exemple de fertirrigació

Fertirrigació és l'aplicació de fertilitzants, esmenes del sòl, o d'altres productes solubles en aigua a través del sistema de reg.

La quimirrigació (en anglès:chemigation), que és un terme relacionat, és l'aplicació de productes químics a través del sistema de reg. Els productes que en aquest segon cas s'incorporen són, principalment, plaguicides, fungicides i herbicides els quals són més perillosos pel medi ambient.

Utilització

La fertirrigació és molt usada en l'agricultura comercial i l'horticultura i es comença a usar en aplicacions generals al paisatge.

• La fertirrigació es fa servir per subministrar nutrients addicionals o fer una correcció de les deficiències en nutrients que es detectin en una anàlisi dels teixits de les plantes.

• Normalment es fa servir en cultius de preu alt com són les hortalisses, la gespa, els arbres fruiters i les plantes ornamentals.

Nutrients normalment utilitzats

• Es poden usar en el sistema de fertirrigació la majoria dels nutrients de les plantes ja sia en formes sòlides solubles o en formes líquides o solucions (solucions d'àcid nítric, àcid fosfòric, aminoàcids, etc.).

• El nitrogen és el nutrient més usat ja sia en forma de nitrat, amoni, o urea en forma de nitrat d'amoni, nitrat de calci, nitrat de potassi, sulfat d'amoni, dihidrogenfosfat d'amoni, hidrogenfosfat d'amoni.

• Altres nutrients molt utilitzats són els de fòsfor en forma de fosfat com el polifosfat d'amoni, fosfat d'urea, dihidrogenfosfat d'amoni, hidrogenfosfat d'amoni, i de potassi en forma de sulfat de potassi.

• Oligoelements: en forma de sals minerals inorgàniques (ferro, manganès, zinc, coure, molibdè, bor) o en forma de productes orgànics o quelats (ferro, manganès, zinc i coure).

Avantatges de la fertirrigació

Respecte a l'adobat tradicional:

• Incrementen l'absorció dels nutrients per part de les plantes
• Redueixen la quantitat necessària d'adobs a aplicar
• Redueixen la lixiviació cap a les aigües subterrànies
• Reducció, per la millor eficiència, la quantitat d'aigua a subministrar a les plantes.
• Els nutrients s'apliquen en el moment més adequat i en la taxa adient dins del cicle de les plantes cultivades.

Inconvenients

• Nescessita utilitzar adobs ambcaracterístiques especials com són les de tenir alta solubilitat i elevada puresa.

• Risc d'obturació dels goters per la precipitació química dels adobs.

• Utilitza fertilitzants químics de poca sostenibilitat mediambiental en lloc dels fertilitzants de tipus orgànics.

• La concentració de la solució davalla a mesura que el fertilitzant es dissol

• Dona com a resultat una pèrdua de pressió en la línia principal de la conducció de la solució

• Capacitat limitada

• Depèn del subministrament d'aigua i està afectat per les restriccions en cas de secada.

Controls

Pel seu potencial risc de contaminació, requereixen ´d'un sistema per evitar el retrocés del flux.

Mètodes usats en fertirrigació

• Reg gota a gota

• Sistemes d'asperssió.

• Altres mètodes que inclouen, per exemple, el pivot central

• Aplicació contínua a una taxa constant

• Aplicació en tres estadis

• Aplicació proporcional amb la taxa d'injecció proporcional a la descàrrega d'aigua

• Aplicació quantitativa en una quantitat calculada

Per tal de determinar la taxa d'injeccó per a un fertilitzant determinat es pot usar la fórmula:

Taxa màxima d'injecció = (5 x Q x L) / (f X 60)

on Q = descàrrega de la bomba d'irigació en litres per segon L = volum del dipòsit de fertilitzants en litres i F = quantitat de fertilitzant en grams.

Disseny del sistema

El tipus més simple és disposar d'un dipòsit (preferentment de plàstic, donat que el ferro o l'acer pateixen per la corrosió) amb una bomba, un injector de fertilitzant (basat en l'efecte Venturi), tubs de distribució i un goter, també cal un agitador, una vàlvula de control i un filtre. Depenent del sistema poden caldre equips addicionals com són les vàlvules reguladores de pressió i les bombes mescladores.

Bibliografia

1. Asadi, M.E., 1998. Water and nitrogen management to reduce impact of nitrates. Proceedings of the 5th International Agricultural Engineering conference, December 7–10, Bangkok, Thailand, PP.602–616. 2. Asadi, M.E., Clemente, R.S.2000.Impact of nitrogen fertilizer use on the environment. Proceedings of the 6th International Agricultural Engineering Conference, December 4–7, Bangkok, Thailand. PP.413–423. 3. Asadi, M.E., Clemente, R.S., Gupta, A.D., Loof, R., and Hansen, G.K. 2002. Impacts of fertigation Via sprinkler irrigation on nitrate leaching and corn yield on an acid - sulphate soil in Thailand. Agricultural Water Management 52(3): 197-213. 4. Asadi, M.E., 2004. Optimum utilization of water and nitrogen fertilizers in sustainable agriculture. Programme and Abstracts N2004. The Third International Nitrogen Conference. October 12–16, Nanjing, China. PP.68. 5. Asadi, M.E., 2005. Fertigation as an engineering system to enhance nitrogen fertilizer efficiency. Proceedings of the Second International Congress: Information Technology in Agriculture, Food and Environment, (ITAFE), October 12–14, Adana, Turkey, pp. 525–532.

Referències

Department of Natural Resources, Environment, "Fertigation systems." Web.4 May 2009. <www.nt.gov.au/nreta/publications/natres/pdf/FertigationSystems.pdf>.

Hanson, Blaine R., Hopmans, Jan, Simunek, Jirka Effect of Fertigation Strategy on Nitrogen Availability and Nitrate Leaching using Microirrigation HortScience 2005 40: 1096 http://hortsci.ashspublications.org.ezproxy.lib.vt.edu:8080/cgi/content/abstract/40/4/1096

North Carolina Department of Agriculture and Consumer Services, "Chemigation & Fertigation." (2003) Web.4 May 2009. <www.ncagr.com/fooddrug/pesticid/chemigation2003.pdf>.

Neilsen, Gerry, Kappel, Frank, Neilsen, Denise Fertigation Method Affects Performance of `Lapins' Sweet Cherry on Gisela 5 Rootstock HortScience 2004 39: 1716-1721 http://hortsci.ashspublications.org.ezproxy.lib.vt.edu:8080/cgi/content/abstract/39/7/1716?maxtoshow=&HITS=10&hits=10&RESULTFORMAT=&fulltext=Fertigation&searchid=1&FIRSTINDEX=0&sortspec=relevance&resourcetype=HWCIT

NSW department of primary industries, "Horticultural fertigation."2000. Print. http://www.dpi.nsw.gov.au/agriculture/resources/water/irrigation/crops/publications/fertigation Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine.