Vés al contingut

Festival OTI de la Cançó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival OTI de la Cançó
Imatge
Tipusconcurs anual de música
franquícia de televisió Modifica el valor a Wikidata
Vigència1972 - 2000 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 novembre 1972 Modifica el valor a Wikidata - 
Basat enFestival de la Cançó d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica popular Modifica el valor a Wikidata

El Festival OTI de la Cançó o Festival de la OTI, el nom original del qual era Gran Premi de la Cançó Iberoamericana, va ser un certamen musical on cadascun dels països pertanyents a l'OTI participava amb una cançó, de manera similar al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Es va celebrar per primera vegada en Madrid el 25 de novembre de 1972 i, després d'una suspensió en 1999, la seva última versió va tenir lloc a Acapulco el 20 de maig de 2000, totalitzant vint-i-vuit edicions.[1]

Països segons any de debut en el Festival OTI.

Si bé l'objectiu inicial del Festival de la OTI era generar un procés d'unitat iberoamericana a través de l'intercanvi d'expressions culturals, especialment les musicals, mai va aconseguir emular del tot al Festival de la Cançó d'Eurovisió, encara que sí que va aconseguir diversos èxits. No obstant això a causa de catàstrofes naturals, situacions d'inestabilitat política, la insolvència d'alguns dels països membres, l'aparició d'altres cadenes de televisió que no van manifestar estar interessades a transmetre i/o organitzar aquest esdeveniment (com van ser els casos de Mèxic i Espanya, en la primera meitat de la dècada de 1990) i, molt especialment, el qüestionament en el sistema de votacions i el gradual desmillorament en la qualitat dels participants durant les últimes edicions van provocar la falta de patrocinadors i la consegüent retirada de finançament de països claus i emblemàtics —com Espanya— d'aquest festival, la qual cosa van motivar la seva interrupció indefinida.[2]

Antecedents

[modifica]

Encara que inspirat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió (1956), el Festival de la OTI té com a predecessor al «Festival de la Cançó Llatina», celebrat al Teatro Ferrocarrilero de la Ciutat de Mèxic. Els triomfadors de totes dues edicions van ser Lucecita en 1969 i Cláudya en 1970.

Països guanyadors al Festival OTI.

Història

[modifica]

El Festival OTI de la Cançó es va celebrar per primera vegada en Madrid el 25 de novembre de 1972, quan van participar tretze països. Després d'una suspensió en 1999, a causa de les inundacions que va sofrir la ciutat mexicana de Veracruz, seu del festival d'aquell any, i després de vint-i-set edicions, la seva última versió va tenir lloc a Acapulco el 20 de maig de 2000, quan hi van assistir vint països. A partir de llavors, diverses catàstrofes naturals als països en els quals anava a celebrar-se van motivar la seva interrupció indefinida.[3]

El Festival va abastar més enllà de l'espai iberoamericà tradicional (Amèrica del Nord, Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud), aconseguint les incorporacións d'Antilles Neerlandeses i Estats Units en 1974 —es va celebrar en tres ocasions als Estats Units—, del Canadà en 1986, d'Aruba en 1989 i de Guinea Equatorial en 1992.

El festival va aconseguir la xifra rècord de 25 països participants en 1992 i 1993.

Any Països segons el seu debut
1972 Argentina Argentina, Brasil Brasil, Bolívia Bolívia, Xile Xile, Colòmbia Colòmbia, Espanya Espanya, Panamà Panamà, Perú Perú, Portugal Portugal, Puerto Rico Puerto Rico, República Dominicana República Dominicana, Uruguai Uruguai, Veneçuela Veneçuela
1973 Mèxic Mèxic
1974 Antilles Neerlandeses Antilles Holandeses, Equador Equador, El Salvador El Salvador, Estats Units Estats Units, Guatemala Guatemala,Hondures Hondures, Nicaragua Nicaragua
1976 Costa Rica Costa Rica
1978 Paraguai Paraguai
1986 Canadà Canadà
1989 Aruba Aruba
1991 Cuba Cuba
1992 Guinea Equatorial Guinea Equatorial

Entre 1972 i 2000, cinc cantants representaren llurs països en almenys tres ocasions: el costariqueny Ricardo Padilla (1980, 1982 i 1994), el peruà Rocky Belmonte (1988, 1990 i 1994), el paraguaià Rolando Percy (1978, 1990 i 1995), el xilè Florcita Motuda (1978, 1981 i 1998) i l'argentí Guillermo Guido (1988, 1996 i 2000).

Seus

[modifica]

Per al repartiment de seus, es van seguir criteris dispars. Si bé per un acord entre els països membres de l'OTI la primera seu va ser la capital espanyola, d'aquí endavant la idea era seguir la regla del Festival d'Eurovisió, és a dir, que el país vencedor havia d'organitzar el Festival. No obstant això, aquesta idea degué ser deixada de costat quan la televisió nicaragüenca, vencedora en 1977, no va poder organitzar-lo en 1978 a causa de la guerra civil, per la qual cosa la seu va ser canviada a Santiago de Xile.

Aquest concepte tornaria a implementar-se en 1980, en organitzar-se a Buenos Aires el festival després de la victòria argentina en 1979, però després d'aquell any s'abandonaria de manera definitiva, implementant-se un repartiment per sorteig o per designació entre els països que es trobessin financerament en condicions d'organitzar el Festival, arribant a donar-se el fet que una mateixa ciutat organitzés en tres anys consecutius el certamen iberoamericà, com en el cas de València entre 1992 i 1994.[4][5]

Tretze països van organitzar el Festival OTI de la Cançó: Espanya i Mèxic, sis vegades (1972, 1977, 1985, 1992, 1993 i 1994; 1974, 1976, 1981, 1984, 1991 i 2000, respectivament); els Estats Units, tres (1983, 1989 i 1990); Xile, l'Argentina i el Perú, dos (1978 i 1986, 1980 i 1988, 1982 i 1997, respectivament); el Brasil, Puerto Rico, Veneçuela, Portugal, Paraguai, l'Equador i Costa Rica, una (1973, 1975, 1979, 1987, 1995, 1996 i 1998, respectivament).[6]

Any Seu Lloc Presentadors Transmissió
1972 Espanya Madrid Palau de Congressos de Madrid Rosa María Mateo i Raúl Matas RTVE
1973 BRA Belo Horizonte Palácio das Artes Íris Lettieri i Walter Forster Rede Tupi
1974 MEX Acapulco Teatro Juan Ruiz de Alarcón Lolita Ayala i Raúl Velasco Televisa
1975 Puerto Rico San Juan Estudis de Canal 2, Telemundo Marisol Malaret i Beba Franco Telemundo
1976 MEX Acapulco Teatro Juan Ruiz de Alarcón Susana Dosamantes i Raúl Velasco Televisa
1977 Espanya Madrid Centro Cultural de la Villa de Madrid Mari Cruz Soriano i Miguel de los Santos RTVE
1978 CHL Santiago Teatro Municipal Raquel Argandoña i Raúl Matas Canal 13, TVN, Canal 9 i UCV-TV
1979 Veneçuela Caracas Teatro del Círculo Militar Eduardo Serrano i Carmen Victoria Pérez VTV, Venevisión i RCTV
1980 ARG Buenos Aires Teatro General San Martín Liliana López Foresi i Antonio Carrizo ATC i Canal 13
1981 MEX Ciudad de México Auditorio Nacional Raúl Velasco Televisa
1982 PER Lima Coliseo Amauta Humberto Martínez Morosini, Zenaida Solís, Pepe Ludmir i Silvia Maccera Panamericana Televisión
1983 USA Washington D.C. Constitution Hall Ana Carlota i Rafael Pineda SIN
1984 MEX Ciutat de Mèxic Auditorio Nacional Raúl Velasco Televisa
1985 ESP Sevilla Teatro Lope de Vega Paloma San Basilio i Emilio Aragón Álvarez RTVE
1986 CHL Santiago Teatro Municipal Pamela Hodar i César Antonio Santis Canal 13, TVN i Canal 11
1987 PRT Lisboa Teatro São Luís Ana Maria Zanatti i Eládio Clímaco RTP
1988 ARG Buenos Aires Teatro Miguel de Cervantes Pinky i Juan Alberto Badía ATC i Canal 13
1989 USA Miami James L. Knight Convention Center Don Francisco, Lucy Pereda i Antonio Vodanovic Univisión
1990 USA Las Vegas Caesar's Palace Antonio Vodanovic, Emmanuel i María Conchita Alonso Univisión
1991 MEX Acapulco Centro de Convenciones Raúl Velasco Televisa
1992 Espanya València Teatre Principal Paloma San Basilio i Joaquín Prat RTVE
1993 Espanya València Teatre Principal Paloma San Basilio i Francisco RTVE
1994 Espanya València Teatre Principal Ana Obregón i Francisco RTVE
1995 Paraguai San Bernardino Anfiteatro José Asunción Flores Menchi Barriocanal i Rubén Rodríguez Canal 13 (Paraguai)
1996 ECU Quito Teatro Nacional de la Casa de la Cultura Christian Johnson i Ximena Aulestia Ecuavisa, Teleamazonas i Gamavisión
1997 PER Lima Plaza Mayor Jorge Belevan i Claudia Doig América Televisión
1998 CRI San José Teatro Nacional Maribel Guardia i Rafael Rojas Repretel i Teletica
1999 MEX Veracruz El Festival va ser suspès a causa de les inundacions que va sofrir la ciutat seu.
2000 MEX Acapulco Centro de Convenciones Emmanuel, Andrea Legarreta, Gabriela Spanic i Otto Sirgo Televisa

Votació

[modifica]

Per a escollir la cançó guanyadora del Festival de l'OTI, entre 1972 i 1981, es van realitzar votacions via telefònica, mitjançant jurats per països. A partir de 1982, un jurat de sala, format per persones relacionades amb el món de la música, va avaluar les diferents cançons mitjançant votació. En 1982, va haver-hi una variació en el jurat de sala: era un jurat per país participant que lliurava les seves puntiacions en una votació oberta, l'invers en 1983, quan la votació va ser secreta, i en 1984, quan van ser designats jurats famosos i lligats a la música. A partir de 1990, els temes musicals que obtenien major puntuació es van portar un premi en metàl·lic.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]