Fibril·lació auricular

Fibril·lació auricular

Esquema de fibril·lació auricular (a dalt) i ritme sinusal (a baix). La fletxa porpra indica una ona P, que es perd en la fibril·lació auricular
Tipus	trastorn de la conducció cardíaca, fibril·lació cardíaca i abnormal heart rhythm (en)
Especialitat	cardiologia
Clínica-tractament
Símptomes	palpitació
Medicació (RS)-metoprolol, Warfarina, disopiramida, dofetilida, diltiazem, procainamide (en) , ibutilide (en) , digoxina, deslanòsid, quinidina, digitoxina, atenolol, sotalol, propafenona, verapamil (en) , fondaparinux (en) , atenolol/chlorthalidona, clopidogrel, dabigatran, edoxaban, dabigatran etexilat, amiodarona, dronedarona, bisoprolol / hydrochlorothiazide (en) , rivaroxaban, carvedilol, apixaban, Flecainida, àcid acetilsalicílic, vanoxerine hydrochloride (en) i indobufen sodium (en)
Patogènesi
Associació genètica	SCN4B (en) , SCN3B (en) , NUP155 (en) , KCNH2, HCN4 (en) , SCN5A i SCN10A (en)
Classificació
CIM-11	BC81.3
CIM-10	I48
CIM-9	427.31
CIAP	K78
Recursos externs
DiseasesDB	1065
MedlinePlus	000184
eMedicine	151066
Patient UK	atrial-fibrillation-pro
MeSH	D001281
UMLS CUI	C0004238, C0004238 i C0235480
DOID	DOID:0060224

La fibril·lació auricular és una arrítmia cardíaca molt freqüent que cursa amb taquicàrdia.

Diagnòstic per electrocardiograma

La fibril·lació auricular es caracteritza per presentar:

• Absència d'ones P.
• Línia de base vibrada (ones f).
• Complex QRS normal, però apareix en intervals de temps irregulars.
• Taquicàrdia de 150-160 batecs per minut.

Complicacions

• Insuficiència cardíaca, deguda al mal funcionament del cor.
• Tromboembolisme pulmonar, ja que al no contreure's les aurícules és més fàcil que es formin trombes al seu interior.

Factors desencadenants

• Augment de la mida de l'aurícula
  • Valvulopaties, sobretot de la vàlvula mitral.
  • Cor pulmonale, perquè la hipertensió pulmonar provoca un augment de les aurícules.
  • Hipertensió arterial.
• Hipertiroïdisme: produeix taquicàrdia.
• Alcoholisme: pot produir una miocardiopatia dilatada.
• Hipertonia vagal

Tractament

Fibril·lació auricular aguda

• Cal frenar la freqüència cardíaca.
  • Blocadors beta: són la millor opció.
  • Digoxina: retarda el període refractari.
  • Blocadors dels canals de calci no dihidropiridínics (verapamil o diltiazem).
• Antiarítmics, per intentar revertir la fibril·lació.
  • Flecaïnida: quan no hi hagi cardiopatia de base.
  • Amiodarona: quan tingui una cardiopatia.
• Cardioversió elèctrica, quan el tractament farmacològic no té èxit o es vol recuperar el ritme sinusal immediatament.
  • Cal anticoagular el malalt abans de cardiovertir-lo.

Fibril·lació auricular crònica

• Anticoagulació, habitualment, i sobretot quan hi ha criteris de risc (cardiopatia estructural, edat avançada i antecedents d'embòlia); rarament sols tractament antitrombòtic (àcid acetil salicílic).
• Frenar la freqüència cardíaca amb blocadors beta o digoxina.
• Ablació de la fibril·lació auricular: quirúrgicament s'intenta aïllar la zona que permet entrades elèctriques anòmales.