Vés al contingut

Flamenco (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFlamenco
Fitxa
DireccióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióRafael Palmero Romero i Rafael Palmero Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Miguel Carmona Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVittorio Storaro Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePablo González del Amo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0113077 FilmAffinity: 640435 Allocine: 15983 Rottentomatoes: m/flamenco Letterboxd: flamenco Mojo: flamenco Allmovie: v135776 TCM: 443110 TMDB.org: 26824 Modifica el valor a Wikidata

Flamenco és una pel·lícula dirigida per Carlos Saura sobre l'art flamenc en 1995 amb el director de fotografia Vittorio Storaro.[1]

Argument

[modifica]

Flamenco és un documental que inclou actuacions d'alguns dels millors cantaires, ballarins i guitarristes. Carlos Saura vol portar la “Llum del Flamenc al món” amb aquesta pel·lícula.

A mesura que la sala s'omple d'intèrprets, un narrador diu que el flamenc provenia d'Andalusia, una barreja de salms grecs, dirges mossàrabs, balades castellanes, laments jueus, càntics gregorians, ritmes africans i melodies iranianes i romaneses. La pel·lícula presenta tretze ritmes de flamenc, cadascun amb cançó, guitarra i dansa: les buleries de ritme, una farruca creixent, un martinet angoixat i un fandango satíric de Huelva. Hi ha tangos, una taranta, alegries, seguiriyas, soleás, una guajira de dones patrícies, una petenera sobre la mort, villancicos i una rumba final. Les famílies presenten números, tant festius com ferotges. La càmera i els altres intèrprets són l'única audiència.

Artistes

[modifica]

A la pel·lícula participen artistes com Farruco, El Chocolate, Paco de Lucía, Joaquín Cortés, La Paquera de Jerez, Fernando Terremoto, Enrique Morente, José Mercé, Manolo Sanlúcar, Manuel Moneo, Manuel Agujetas, José Menese, Tomatito, Moraito, Rafael Riqueni, Carmen Linares, etc .

Saura realitzà en 2010 una segona part: Flamenco, Flamenco.

Premis i nominacions

[modifica]

Als X Premis Goya Vittorio Storaro fou nominat al Goya a la millor fotografia.[2]

Referències

[modifica]
  1. Sobre Flamenco.
  2. Flamenco al web dels Premis Goya