Vés al contingut

Jota de Saura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJota de Saura
Fitxa
DireccióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGabriel Arias-Salgado, Leslie Calvo y Saura Medrano
GuióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlberto Artigas
Dissenyador de soJesús Espada y Kike Cruz
FotografiaPaco Belda
MuntatgeSaura Medrano
VestuariManuela Adamo
MaquillatgeAlicia Sánchez
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena6 desembre 2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental i videodansa Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt4557512 FilmAffinity: 294334 Allocine: 242841 Rottentomatoes: m/jota_de_saura Letterboxd: j-beyond-flamenco Allmovie: v668388 TMDB.org: 411681 Modifica el valor a Wikidata

Jota de Saura és una pel·lícula musical dirigida per Carlos Saura que fa un recorregut antropològic i una prospecció sobre la jota, el ball i cant estès per gran part d'Espanya, i que és part de la identitat d'Aragó.[1]

Desenvolupament

[modifica]

La pel·lícula, presentada al Festival Internacional de Cinema de Toronto a l'agost de 2016,[2] va ser estrenada a Saragossa i posteriorment Barcelona i Madrid a l'octubre del mateix any. A partir d'un guió de 10 pàgines del mateix Saura, la pel·lícula parteix dels orígens mudèjars de la jota, i es desenvolupa en dinou quadres de dansa i música en els quals han participat destacats músics i ballarins de l'escena espanyola, italiana i mediterrània.

Amb la idea de rellançar i “modernitzar” la jota,[3] el director ha pretès retornar la jota a les places i que es canti i balli en texans.[4] Per a això ha fet una recerca, acompanyat pel ballador i coreògraf de la pel·lícula, l'expert en Jota, Miguel Ángel Berna, el músic aragonès Alberto Artigas i la ballarina Manuela Adamo.

Quadres

[modifica]

La pel·lícula, que comença amb els primers passos dels alumnes de l'Escola Aragonesa de Dansa Miguel Ángel Berna, ens va portant a través del temps i de la geografia mediterrània en quadres que no estan connectats entre si.

Des de la jota pirinenca d'Ansó amb la guitarra barroca d'Enrike Solinís, a la jota clàssica, cantada a duo per Nacho del Río i Beatriz Bernad, el fandango de Boccherini amb el cello de Giovanni Sollima i la dansa de Valeriano Paños, la jota amb tinaja i la jota que aprofundeix en les arrels, en una composició coral amb sis ballarines i les veus de Lorena Palacio i María del Carmen Salinas.

A poc a poc es desgrana en diferents quadres, danses i música: jota de Listz amb Miguel Ángel Remiro al piano; jota de Sarasate amb Ara Malikian al violí i la de Tárrega amb el guitarrista Juan Manuel Cañizares.[5]

Tres quadres serveixen d'homenatge a quatre artistes desapareguts i que van tenir una destacable presència en la jota: el dedicat a Imperio Argentina amb un recorregut iconogràfic pels cartells i fotografies antics de la jota; l'homenatge a Pedro Azorín i Paco Rabal, tots dos presents en un fragment de la pel·lícula de Saura Goya en Burdeos; i l'homenatge pòstum al poeta José Antonio Labordeta amb l'escenografia d'una escola de la postguerra i el documental que sobre la guerra civil va realitzar Buñuel, Espagne 1937, España leal en armas.[6]
Belles composicions com la jota mudèjar recullen les arrels mossàrabs amb les veus de María José Hernández i Lahbib Lahmed i la dansa de Miguel Ángel Berna i Manuela Adamo. També és destacable la fusió entre jota i flamenc, representada magistralment per la balladora Sara Baras i el coreògraf Berna.

A més tenim el quadre de la taràntula que fa un homenatge a la tarantel·la italiana, amb el ball de Manuela Adamo i la guitarra battente per Francesco Loccisano. Es passa després a un crescendo dirigit per la gaita i flauta de Carlos Núñez,[7] la jota gallega mostra l'aspecte cèltic i circular d'aquesta dansa, una autèntica festa que finalitza en les places dels pobles amb ancians, nens i joves ballant-la.

Producció

[modifica]

La pel·lícula dirigida per Carlos Saura és una producció de Movistar+, Tresmonstruos Media i el patrocini de Canon, Balay, Grandes Vinos, Ibercaja, el Heraldo, el Govern d'Aragó i Aragón TV, a més de múltiples col·laboradors. Produïda per Gabriel Arias-Salgado, Leslie Calvo, i Saura Medrano, la seva distribució és a càrrec de Sherlock Films i Latido Films.

En l'equip tècnic han intervingut[8] Carlos Saura Medrano com a Ajudant de direcció i muntador, Paco Belda com a director de Fotografia i Jesús Espada i Kike Cruz com a Caps de So.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Heraldo de Aragón (4/10/16) "Saura estrena la película con la que busca llevar la jota aragonesa a todo el mundo"
  2. ↑ Agencia Efe (16/08/16) "La jota", de Carlos Saura, se estrenará en el Festival de Cine de Toronto"
  3. ↑ Europa Press – 3/10/16 "El director oscense Carlos Saura propone "abrir la jota" al mundo"
  4. ↑ El periódico de Aragón – 4/10/16 Saura: «La jota se debería bailar en la calle en vaqueros y camisa»[Enllaç no actiu]
  5. ↑ El País – 5/10/16 Saura hace volar la jota[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Ministerio de Cultura de España. Filmoteca Nacional. Vídeo en versió original en francès subtitulada en castellà.
  7. ↑ Faro de Vigo (7/10/16) "Aires gallegos para la "Jota" de Carlos Saura"
  8. ↑ Fitxa imdb

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jota_de_Saura&oldid=34187012»