Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavi Constantí
Biografia
Naixement	segle V ; Laodicea del Licos (Turquia)
Mort	valor desconegut
Senador romà
Cònsol romà
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	diplomàtic, polític
Període	Baix Imperi Romà i antiguitat tardana
Activitat	(Floruit: 447 (Gregorià) )

Flavius Constantinus (floruit 447–464) o Flavi Constantí fou un polític i Cònsol de l'Imperi Romà Oriental i, en tres ocasions, Prefecte del Pretori d'Orient. Només va ser reconegut a la part oriental de l'imperi.

Vida

Nascut a Laodicea del Licos, Constantí va ser nomenat Prefecte del Pretori d'Orient per primera vegada al voltant del 447 dC, període en el qual es té constància que va manar fer restaurar les Muralles de Constantinoble, que havien quedat malmeses per un terratrèmol el gener d'aquell mateix any.^[1]

Aquesta celeritat en la reparació fou motivada pel fet que l'exèrcit dels Huns, comandats pel cèlebre cabdill Àtila, avançaven envers Constantinoble. Per impedir l'atac des bàrbars, Flavi Constantí va mobilitzar les faccions de l'Hipòdrom de Constantinoble i va aplegar uns 16.000 treballadors que va distribuir per colors. Així, l'equip dels blaus van treballar el tram del mur que va de la Porta de Blachernae a la Porta de Myriandrion. Els verds, per la seva banda, van operar d'allí mateix fins al Mar de Marmara.

Amb aquesta organització, en només seixanta dies, és a dir, a finals del mes de març, les muralles van quedar restaurades i el fossar va quedar net. Una inscripció bilingüe va ser aixecada per celebrar la finalització de les feines i deixar constància de la proesa.^[2] Mentrestant, Flavi Constantí va rebre una carta de Teodoret de Cir, demanant una reducció dels impostos per a la seva ciutat.^[3]^[4]

Després de deixar el càrrec, l'any 451 dC, Flavi Constantí va participar en algunes sessions del Concili de Calcedònia i el 456 dC va ser nomenat prefecte per segona vegada.^[5]

Posteriorment, Flavi Constantí va ser nomenat Cònsol romà el 457 dC, juntament amb Flavi Rufi (o Flavius Rufus, en llatí). Ambdós foren escollits per la cort Oriental i només reconeguts per aquesta part de l'imperi. Posteriorment, fou nomenat prefecte oriental per tercera vegada, el 459 dC.^[6]^[7] També va rebre el títol de patrici, a partir del 457 dC.^[8]

A l'entorn dels anys 464 o 465 va ser enviat a la cort del rei persa de l'imperi sassànida per atendre les peticions de Peroz I. Va traslladar-se a Edessa on fou rebut a la cort del monarca. Els perses van fer-li arribar diverses queixes i demandes sobre les contribucions financeres de Roma per mantenir la defensa de les Portes Caspianes (Caspiae Pylae), petició que els romans van rebutjar. Arran d'aquesta negativa, Flavi Constantí va ser rebutjat per Peroz I i va haver d'abandonar la cort persa.^[8]

Notes

↑ ; Ferrari, G.; Mariotti, D.; Comastri, A.; Tarabusi, G.; Sgatoni, G.«Catalogue of Strong Earthquakes in Italy (461 BC – 1997) and Mediterranean Area (760 B.C. – 1500)». INGV-SGA.
↑ Marcellinus comes, sub anno 447. CIL III, 734. Otto Maenchen-Helfen, The world of the Huns: studies in their history and culture, University of California Press, 1973, ISBN 0-520-01596-7, pp. 120-121. Nic Fields, The Hun: Scourge of God AD 375-565, Osprey Publishing, 2006, ISBN 1-84603-025-0, p. 17.
↑ Theodoret of Cyrus, Letters, 42
↑ Theodoret of Cyrus, Letters, 19
↑ Codex Justinianus, I.4.13a, I.3.25a, X.22.3a (July 18).
↑ AE 1940, 180
↑ Codex Justinianus, VIII.53.30a (March 3).
↑ ^8,0 ^8,1 Priscus, fragments 31-33.

Fonts

Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, "Fl. Constantinus 22", Prosopography of the Later Roman Empire, Volum 2, Cambridge University Press, 1992,ISBN 0-521-20159-4, pàgs. 317–318.

Precedit per: Eparchius Avitus Augustus (alone in the West), Iohannes (East), Varanes (East)	Consul of the Roman Empire 457 amb Flavius Rufus	Succeït per: Iulius Maiorianus Augustus, Flavius Valerius Leo Augustus
Precedit per: -	Praetorian prefect of the East 447 circa	Succeït per: -
Precedit per: -	Praetorian prefect of the East 456	Succeït per: -
Precedit per: -	Praetorian prefect of the East 459	Succeït per: Flavius Vivianus

[1] ; Ferrari, G.; Mariotti, D.; Comastri, A.; Tarabusi, G.; Sgatoni, G.«Catalogue of Strong Earthquakes in Italy (461 BC – 1997) and Mediterranean Area (760 B.C. – 1500)». INGV-SGA.

[2] Marcellinus comes, sub anno 447. CIL III, 734. Otto Maenchen-Helfen, The world of the Huns: studies in their history and culture, University of California Press, 1973, ISBN 0-520-01596-7, pp. 120-121. Nic Fields, The Hun: Scourge of God AD 375-565, Osprey Publishing, 2006, ISBN 1-84603-025-0, p. 17.

[3] Theodoret of Cyrus, Letters, 42

[4] Theodoret of Cyrus, Letters, 19

[5] Codex Justinianus, I.4.13a, I.3.25a, X.22.3a (July 18).

[6] AE 1940, 180

[7] Codex Justinianus, VIII.53.30a (March 3).

[priscus-8] 8,0 ^8,1 Priscus, fragments 31-33.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]