Vés al contingut

Florenci Pujol i Brugat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFlorenci Pujol i Brugat
Biografia
Naixement8 desembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Darnius (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEl Pujolet de la borsa Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbanquer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Soley i Mas Modifica el valor a Wikidata
FillsJordi Pujol i Soley, Joan Pujol i Soley, Maria Pujol i Soley Modifica el valor a Wikidata

Florenci Pujol i Brugat (Darnius, 8 de desembre de 1906[1]30 de setembre de 1980)[2] fou un banquer vinculat al mercat de divises, pare de Jordi Pujol i Soley.

Biografia

[modifica]

Inicis

[modifica]

Fill d'un fabricant de taps de suro a Darnius,[3] a l'Alt Empordà, el 1917 es traslladà a Premià de Mar,[3] on va començar a treballar en una empresa del sector tèxtil i amb el temps contragué matrimoni amb Maria Soley, filla d'una família acomodada dedicada a la pagesia.[4] Tingueren tres fills: Joan (que moriria amb pocs mesos de vida),[3] Jordi (futur president de la Generalitat de Catalunya) i Maria.[5]

Banca

[modifica]

Pujol i Brugat era un catalanista d'Esquerra Republicana de Catalunya i catòlic practicant, va deixar la seva feina al sector tèxtil per entrar a treballar de grum en l'establiment que Banca Marsans tenia a la Rambla Catalunya de Barcelona.[5] Amb el temps va anar pujant dins de la Banca Marsans, fins a ocupar un lloc en el departament de tresoreria. Amb només 21 anys va decidir deixar el banc i establir-se pel seu compte. Amb Moisès David Tennembaum van ser agents borsistes des de llavors fins al 1960, treballant al Bolsín del Carrer Amigó, una entitat paral·lela a la borsa oficial. Allà era conegut com el pujolet de la Borsa, per la seva intuïció pels negocis i per la gran capacitat de retenció de xifres.[3] Amb Tennembaun també compartia un negoci de compra/venda de divises de la Rambla de Barcelona i -segons alguns historiadors- també feia negocis de compra-venda als molls del Port de Barcelona.[3]

Gràcies al negoci de les divises que dugué a terme a la dècada de 1950 amb Tennenbaum, comprà la indústria farmacèutica Fides-Martí Cuatrecasas, que fou venuda anys després pels seus fills, a qui l'havia cedida.[2]

El 1959 Florenci Pujol comprà la Banca Dorca d'Olot, futur embrió de Banca Catalana, un projecte fundat per ell mateix, el seu fill Jordi i Francesc Cabana i on treballaria els següents anys.[2] El mateix any Florenci Pujol i David Tennenbaum foren condemnats per evasió de capitals a Suïssa.[2]

Darrers anys i mort

[modifica]

Va passar els darrers anys treballant a Banca Catalana. Va morir el 30 de setembre de 1980 d'un atac de cor mentre era al llit,[1] el seu funeral fou el dia 1 d'octubre a l'església de Sant Vicenç de Sarrià de Barcelona. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc.[6] Segons el seu fill Jordi Pujol i Soley, li deixà en herència diners no regularitzats a comptes a Andorra. El 2014, Jordi Pujol i Soley declarà que la fortuna de la seva dona i els seus fills provenia d'aquests diners no regularitzats que haurien estat amagats durant trenta-quatre anys.[7] Segons va anunciar La Vanguardia, l'import seria d'uns quatre milions d'euros i estaria dipositat a la Banca Privada d'Andorra.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Fallece el padre del President Pujol». La Vanguardia, 01-10-1980 [Consulta: 26 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Miró, David «Florenci, el primer Pujol». Ara, 26-07-2014, p. 6.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. Jordi Pujol: en nombre de Cataluña. Random House Mondadori, 1 gener 2005, p. 91–96. ISBN 978-84-8306-599-0. 
  4. «Jordi Pujol, una vida pensando en Cataluña». La Vanguardia, 30-04-1984, p. 9.
  5. 5,0 5,1 Pujol, Jordi. Memòries (I): Història d'una convicció (1930 - 1980). Proa, 2009. ISBN 9788482564111. 
  6. «Entierro del padre del president Pujol». La Vanguardia, 02-10-1980 [Consulta: 26 juliol 2014].
  7. «Pujol demana perdó per haver tingut fins ara diners sense regularitzar a l'estranger». Ara, 25-07-2014.
  8. Pérez, Manel «Jordi Pujol anuncia la regularización fiscal de las cuentas de su familia en el exterior». La Vanguardia, 26-07-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].