Vés al contingut

Flota (grup de bolets)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúFlota
Nom comú sense valor taxonòmic

S'anomenen flotes[1][2][3], o motes,[3] a bolets carnosos, esvelts, de mida mitjana a gran, que neixen en grups units pels peus; de làmines lliures, adherides, adnates o escotades; sempre amb cama, que pot ser central o, només en el cas de flotes denses, lleugerament lateral; poden disposar d’anell; amb el pas del temps es descomponen[2][1]

Es considera que uns bolets creixen en flotes quan provenen d’una base comuna que cal esqueixar per separar-los. La majoria de flotes es desenvolupen en el sòl, sobre soques, troncs o arrels enterrades.

Grups de flotes

[modifica]

[1][2][3]En un bon nombre de representants del gènere Lyophyllum, les flotes creixen des d’una massa fúngica carnosa i soterrada, en aquest cas les flotes s'anomenen flotes carneres.[2]

En certes espècies les flotes poden presentar només alguns pocs exemplars o, fins i tot, només bolets aïllats. En aquest cas s’anomenen popularment carners[1][4] si els bolets creixen en el sòl o socarrencs[2] si viuen sobre rabasses o fusta morta.

Flota d'alzina (Armillaria mellea)
Pollancró (Cyclocybe aegerita)
Flota mutant (Kuehneromyces mutabilis)

Espècies de flotes

[modifica]
Flota carnera de bruc (Lyophyllum decastes)

Espècies de flotes carneres

[modifica]

Espècies de bolets carners

[modifica]
Socarrenc vermell (Tricholomopsis rutilans)

Espècies de socarrencs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  4. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 29 novembre 2023].
  5. Vayreda, Estanislau Catálech de la flora de la vall de Nuria. Associació d'Excursions Catalana [Barcelona], 1882, pàg. 1-95.