Vés al contingut

Font del Conill

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Font del Conill
Imatge
Construccions antigues de la Font del Conill
Dades
TipusFont Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParatge Natural d'Interès Nacional de l'Albera Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud116 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEspolla (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 24′ 03″ N, 3° 00′ 59″ E / 42.40086°N,3.01626°E / 42.40086; 3.01626

La Font del Conill és una font i àrea recreativa que es troba al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà. Està situada a uns 2,5 km del nucli urbà, al costat de la riera de l'Orlina.

El paratge on se situa la font fou propietat de la família Mascort, antiga família de propietaris rurals del poble, com també de la Font de la Viuda. Aquesta família se va vendre, com la majoria de la seva propietat a la família Espelt a la dècada de 1980. L'octubre de 1994 la família Espelt-Garriga va fer donació del paratge al municipi d'Espolla i des de llavors és propietat municipal. Aquesta donació va permetre arranjar-la i crear l'àrea recreativa que és avui dia, amb taules i de fusta i d'obra.

La construcció original comptava, a més del brollador de la font amb una taula rodona feta a partir d'una mola de molí i inaugurada el 1950. En aquesta construcció s'hi van col·locar dues inscripcions, una amb el nom de la font i la data de construcció. En l'altra s'hi pot llegir

En aquest lloc somrient
El manantial caudalós
Us sigui ben agradós

També hi havia una barraca amb una taula interior. Dins d'aquesta barraca hi ha una inscripció on es va marcar el nivell de les aigües de l'anomenat Aiguat de Sant Aureli del 12 de novembre de 1999.

Seguint el camí que mena a la font i a un quilòmetre d'aquesta s'hi pot visitar el Dolmen del Barranc.

Bibliografia

[modifica]
  • Revista la Verna, Espolla, núm. 2, gener de 1996.
  • Eduard Puig i Enric Bassegoda, Espolla. Quaderns de la Revista de Girona, 158. Girona, 2012.