Formigueret de flancs blancs meridional
Formicivora grisea  | |
|---|---|
.JPG) | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103657300 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thamnophilidae |
| Gènere | Formicivora |
| Espècie | Formicivora grisea (Boddaert, 1783) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Turdus griseus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El formigueret de flancs blancs meridional o formigueret de flancs pàl·lids (Formicivora grisea)[1], és una espècie d'au passeriforme pertanyent al gènere Formicivora de la família Thamnofílids.[2] És natiu d'Amèrica del Sud.
Descripció
[modifica]Mesura de mitjana 12,7 cm i pesa 9,4 g. Els mascles tenen l'esquena i el pili de color marró grisenc i tenen la seva cara, pit, ventre, ales i la cua de color negre. El bec és llarg i afilat.[3] Presenten una franja blanca que emmarca les zones negres de cara i pit. A més tenen dues franges blanques que creuen les ales. Les plomes de la cua també tenen les puntes blanques. Les parts superiors de les femelles presenten coloracions molt similars a les dels mascles. En canvi les femelles de les poblacions meridionals tenen les parts inferiors i la línia supraciliar ataronjades; mentre que les femelles de les poblacions del nord tenen les parts inferiors de color blanquinós amb taques fosques. Aquestes diferències de coloració a més de les que existeixen entre els cants porten a considerar les poblacions del nord com una espècie a part: Formicivora intermèdia.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es distribueix de forma disjunta a Bolívia, Brasil, Colòmbia, la Guaiana francesa, Guyana, Panamà, Surinam, Trinidad i Tobago i Veneçuela.
Habita en una varietat d'ambients de les regions tropicals i subtropicals, com boscos secundaris, matolls i boscos secs, hàbitats del cordó litoral, boscos de galeria i fins manglars. Viu en regions baixes fins als 1000 msnm.[5] En alguns llocs és sintòpic amb el formigueret dorsi-rogenc (Formicivora rufa) i amb el formigueret ventrenegre (Formicivora melanogaster).
Comportament
[modifica]Recorre la vegetació densa, saltant de forma metòdica, mentre mou la cua oberta cap als costats.[6] Solen trobar-se en parelles territorials. Segueixen esbarts mixts i ocasionalment, reguers de formigues legionàries.
Alimentació
[modifica]S'alimenten de petits insectes i altres artròpodes que atrapen sota la fullaraca.[7]
Reproducció
[modifica]Les femelles solen posar dos ous de color crema amb taques violàcies que són incubats per tots dos sexes. Els nius estan fabricats amb herbes en forma de bol i estan col·locats en les parts baixes dels arbres o els arbusts. Malgrat la vigilància i defensa dels pares, els nius són ocasionalment saquejats per petits depredadors, com el tití comú.[8]
Vocalització
[modifica]Emet un cant penetrant i sec, un “xip” repetit 20 vegades o més, de vegades variant per un “xidip”.
Estat de conservació
[modifica]La UICN no considera que aquesta espècie estigui amenaçada globalment. No obstant això la seva capacitat per resistir l'alteració humana dels seus hàbitats no és molt gran, i en algunes regions el fet de seguir comptant amb la seva presència podria dependre de la protecció dels hàbitats.
Sistemàtica
[modifica]Descripció original
[modifica]L'espècie F. grisea va ser descrita per primera vegada pel naturalista neerlandès Pieter Boddaert l'any 1783 amb el nom científic Turdus griseus; localitat tipus «Cayenne, Guaiana francesa».[9]
Etimologia
[modifica]El nom genèric femení «Formicivora» prové del llatí «formica»: formiga i «vorare»: devorar; o sigui «devorador de formigues»; i el nom de l'espècie «grisea», prové del llatí «griseum»: gris.[10][11]
Taxonomia
[modifica]Estudis morfològics de vocalització i moleculars indiquen que, amb excepció de l'espècie Formicivora iheringi, totes les espècies atribuïdes en aquest gènere formen un grup ben definit. També suggereixen que els parents més propers són Formicivora rufa i Stymphalornis acutirostris; amb aquest darrer la relació està confirmada per estudis genètics. Diferències geogràfiques en la vocalització i notòries diferències en el plomatge de les femelles suggereixen fortament que algunes subespècies representen espècies separades; es requereixen més estudis. D'altra banda, fumosa possiblement no es distingeixi d'intermèdia. La forma descrita deluzae coneguda per un únic exemplar a Rio de Janeiro (Brasil), la qual cosa possiblement representaria una subespècie diferent, és considerada com no confirmada per alguns autors i reconeguda per Clements Checklist v.2016.[9]
El grup politípic intermèdia és considerat com l'espècie separada Formicivora intermèdia pel IOC, suggerit per Zimmer i Isler (2003), al South American Classification Committee (SACC) esperant una proposta.[12]
Subespècies
[modifica]La classificació Clements Checklist v.2016 reconeix 9 subespècies dividides en 2 grups, amb la seva corresponent distribució geogràfica:[9]
Grup politípic grisea:
- Formicivora grisea grisea (Boddaert, 1783) - Guiana, costa de Surinam i Guayana francesa, i nord i est del Brasil (conques dels rius Branco, baix Riu Negro a l'est fins a Amapá i, al sud de l'Amazones, a l'est des del Madeira a part d'uns pocs registres dispersos a l'oest d'aquell, fins a l'oest del riu Amazones, i al sud fins a Mato Grosso, Goiás, Badia i, localment fins a l'est de Mines Gerais i nord de Rio de Janeiro.
- Formicivora grisea rufiventris, 1936 - est de Colòmbia (Meta i Guainía al sud fins a Caquetá) i el sud de Veneçuela (oest d'Amazones excepte l'extrem nord).
- Formicivora grisea deluzae, 1835 - un únic espècimen a Rio de Janeiro (Brasil).
Grup politípic intermèdia:[13]
- Formicivora grisea intermèdia (Cabanis, 1847) - nord de Colòmbia (Magdalena, La Guajira, César) i Veneçuela (nord de Zulia a l'est fins a Sucre i Monagas, incloent l'Illa Margarita); i les illes Chacachacare a Trinidad.
- Formicivora grisea alticincta (1902) - arxipèlag de les Perles, al sud de Panamà.
- Formicivora grisea hondae (1914) - nord-oest de Colòmbia (Atlántic al sud fins al nord de Antioquia i Bolívar, al sud a la vall del Magdalena fins a Huila).
- Formicivora grisea tobagensis (1900) - Tobago, major que els seus congèneres continentals.
- Formicivora grisea fumosa (1913) - voreja la base dels Andes pel nord-est de Colòmbia (a l'est fins al nord de Santander i Veneçuela (sud de Zulia i Trujillo al sud fins a Táchira).
- Formicivora grisea orenocensis (1904) - sud de Veneçuela (al sud del Orinoco a Bolívar i extrem nord d'Amazones).
Referències
[modifica]- ↑ formigueret de flancs blancs meridional. Formicivora grisea. TERMCAT
- ↑ formigueret de flancs pàl·lids, Formicivora grisea (Boddaert, 1783). Avibase
- ↑ Sigrist, Tomas. Guia de Campo Avis Brasilis – Avifauna brasileira – São Paulo: Avis Brasilis, 2013; p.350. ISBN 978-85-60120-25-3
- ↑ Hilty, Steven L. Birds of Venezuela. Londres: Helm Identification Guides, 2003. ISBN 0-7136-6418-5.
- ↑ Tudor, Robert. «Formicivora grisea». A: Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1a. Austin: University of Texas Press, p. 353, lámina 27(9) (Mildred Wyatt-World series in ornithology). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Gwyne, John, Ridgely, Robert, Tudor, Guy & Argel, Martha, 2010.Formicivora grisea, p. 202, en Aves do Brasil Vol.1 Pantanal e Cerrado. Editora Horizonte. ISBN 978-85-88031-29-6
- ↑ Venturini, Ana Cristina & de Paz, Pedro Rogerio (2005): «Observações sobre a distribuição geográfica de Formicivora spp. (Aves: Thamnophilidae), no Estado do Espírito Santo, sudeste do Brasil.» Revista Brasileira de Ornitologia 13(2): 169-175. Text íntegre en PDF
- ↑ de Lyra-Neves, Rachel M.; Oliveira, Maria A.B.; Telino-Júnior,Wallace R. & dos Santos, Ednilza M. (2007): «Comportamentos interespecíficos entre Callithrix jacchus (Linnaeus) (Primates, Callitrichidae) e algumas aves de Mata Atlântica, Pernambuco, Brasil». Revista Brasileira de Zoologia 24(3): 709–716 [Portuguès amb resum en anglès]. doi:10.1590/S0101-81752007000300022 Text íntegre en PDF.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Southern White-fringed Antwren (Formicivora grisea) en Handbook of the Birds of the World - Alive (en inglés). Consultada el 13 de julio de 2017.
- ↑ Jobling, J. A. (2017). Formicivora Key to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultado el 12 de julio de 2017.
- ↑ Jobling, J. A. (2017) grisea Key to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultado el 13 de julio de 2017.
- ↑ Zimmer, K. J., y M. L. Isler. 2003. «Family Thamnophilidae (typical antbirds)». Pp. 448-681 en Handbook of the Birds of the World, Vol. 8. Broadbills to tapaculos. (J. del Hoyo et al., eds.). Lynx Edicions, Barcelona.
- ↑ Northern White-fringed Antwren (Formicivora intermedia) en Handbook of the Birds of the World - Alive (en inglés). Consultada el 13 de julio de 2017.
Bibliografia
[modifica]- Basto, Natalia; Rodríguez, Oscar A.; Marinkelle, Cornelis J.; Gutierrez, Rafael & Matta, Nubia Estela (2006): Haematozoa in birds from la Macarena National Natural Park (Colombia). Caldasia 28(2): 371-377 [Anglès amb resum en castellà]. PDF fulltext
- ffrench, Richard; O'Neill, John Patton; Eckelberry, Don R. A guide to the birds of Trinidad and Tobago. 2a edició. Ithaca, N.Y.: Comstock Publishing, 1991. ISBN 0-8014-9792-2.
- Londono, Aurora; Pulgarin-R., Paulo C. & Blair, Silva (2007): Blood Parasites in Birds From the Lowlands of Northern Colombia. Caribb. J. Sci. 43(1): 87-93. Text íntegre en PDF
Enllaços externs
[modifica]
- Fotos de Formicivora grisea a Flickr