Vés al contingut

Frédéric Devreese

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrédéric Devreese
Biografia
Naixement2 juny 1929 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata -
Segell discogràficMarco Polo
Naxos Records Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGodfried Devreese Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfdevreese.be Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0222954 Allmovie: p87615 TMDB.org: 39273
Spotify: 5g0H7SQhKTDfpBWZGCoRlI Musicbrainz: 0b80a14b-9615-4e9a-af57-dc4b8bc84a59 Lieder.net: 13510 Songkick: 3634811 Discogs: 864151 Allmusic: mn0001438308 Deezer: 1637543 Modifica el valor a Wikidata

Frédéric Devreese (Amsterdam, 2 de juny de 1929 - Brussel·les, 28 de setembre de 2020) fou un compositor i director d'orquestra belga.

Compositor belga d’origen holandès d’obres escèniques, orquestrals, de cambra, corals i de piano, conegut sobretot per les seves moltes partitures memorables i per la seva direcció, que va rebre la primera formació musical del seu pare i després es va formar a Brussel·les composició amb Marcel Poot i direcció amb René Defossez. Va continuar la seva formació de composició a l'Académie Sainte-Cécile de Roma amb Fernando Previtali, i direcció a la Wiener Staatsakademie de Viena amb Hans Swarowsky.[1][2][3] Amb dinou anys, va rebre el Premi de la ciutat d'Ostende pel seu concert per a piano núm. 1. El 1983, el seu concert per a piano núm. 4 era l'obra obligatòria del concurs Queen Elisabeth. Com a director d'orquestra, ha realitzat diversos enregistraments per a l'Antologia de la música flamenca de Naxos, per la qual va ser nomenat ambaixador cultural de Flandes el 1996-97.[4]

Considerat el "pare de la música cinematogràfica belga", havia imposat la seva empremta en aquest gènere tan exigent treballant en particular per al director André Delvaux, la música de la qual va vestir gairebé totes les pel·lícules donant-los aquest alleujament particular de realisme i màgia, que, sens dubte, han contribuït a inscriure'l al nostre patrimoni cinematogràfic. Entre les més conegudes es troben "L’homme au crâne rasé", "Un soir, un train", "Rendez-vous à Bray", "Belle" o "L’œuvre au Noir". Però també, "La Partie d’échecs" d'Yves Hanchart, "Le Sacrement" d'Hugo Claus o "Les Noces barbares" de Marion Hänsel.[1][2] En total ha escrit més de duescentes composicions musicals, incloses vint-i-dues partitures de pel·lícules.[5]

Reconeixements

[modifica]
  • Prix Italia per la seva òpera televisiva Willem van Saeftinghe
  • Premi Georges Delerue, el Plateau Music Award (dues vegades) per la seva música cinematogràfica
  • Klara-Carrièreprijs (2006).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Renard, Stéphane «Frédéric Devreese (1929-2020). La musique de film belge en deuil». L'Echo, 29-09-2020 [Consulta: 6 desembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Frédéric Devreese Belgium (1929-2020)». Queen Elisabeth Competition. [Consulta: 6 desembre 2020].
  3. Moury, Gaëlle «Frédéric Devreese est décédé». Le Soir, 28-09-2020 [Consulta: 6 desembre 2020].
  4. Defever, Guido «In Memoriam Frederik Devreese (1929 -2020)». Klassiek Centraal. Webmagazine voor de Muziekliefhebber, 06-10-2020 [Consulta: 6 desembre 2020].
  5. Syroyid, Bohdan «The Use of Silence in Selected Compositions by Frédéric Devreese: A Musical Analysis of Notated and Acoustic Silences». Cuadernos de Investigación Musical, Núm. 8, 2019, pàg. 136–159. DOI: 10.18239/invesmusic.v0i8.1999. ISSN: 2530-6847 [Consulta: 6 desembre 2020].