Vés al contingut

François-Antoine Habeneck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: François Habeneck)
Plantilla:Infotaula personaFrançois-Antoine Habeneck

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1781 Modifica el valor a Wikidata
Charleville-Mézières (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1849 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 11
Grave of Habeneck (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, compositor, director d'orquestra, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadémie Royale de Musique
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre Baillot Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean-Delphi Alard i Hubert Leonard Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAmélie Gardel-Habeneck (–1816), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
GermansCorentin Habeneck
Joseph Habeneck Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 30ea0fa4-c703-4d5b-b20b-6709cd19d6ad IMSLP: Category:Habeneck,_François_Antoine Find a Grave: 188388100 Modifica el valor a Wikidata

François-Antoine Habeneck (Mezières, 22 de gener de 1781 - París, 8 de febrer de 1849) fou un violinista i compositor francès.

Entrà al Conservatori de París, i el 1816 fou nomenat primer violí de la Capella Reial. De 1821 a 1824 desenvolupà les funcions de director d'orquestra de l'Òpera nacional de París, i se l'anomenà després professor de violí al Conservatori, on tingué alumnes que més tard serien músics importants com Edmond Roche,[1] Deldevez i Sainton[2] entre d'altres, a més era inspector del curs dels estudis, i serví aquesta plaça fins al 1846. també fou primer violí de la música del rei.

Es distingí com a director d'orquestra, i fou el que introduí a França el gust per la música instrumental de Beethoven. Compongué diversos concerts, àries, duets, concertants, nocturns i altres peces per a violí. El 1806 ja dirigia els concerts del Conservatori, però quan ratlla a major alçada fou des de 1828, en fundar-se la Société des Concerts du Conservatoire.

Referències

[modifica]
  1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 1129/30. (ISBN-84-239-4551-0)
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 722-23 (ISBN 84-239-4579-0)

Bibliografia

[modifica]
  • Tom núm. 27 pàg. 441 de l'Enciclopèdia Espasa.