François Jacquier
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) François de Paule Jacquier  7 juny 1711 Vitry-le-François (Regne de França) | ||
| Mort | 5 juliol 1788 (77 anys) Roma (Estats Pontificis) | ||
| Altres noms | Diofanto Amicleo | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Trinità dei Monti (–1734) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, físic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Collegio Romano (1773–1788) Ducat de Parma (1765–1768) Universitat de Roma La Sapienza (1745–1765) Congregació per a l’evangelització dels pobles (1735–1745) | ||
| Membre de | |||
| Orde religiós | Orde de Frares Menors | ||
| Company professional | Thomas Le Seur | ||
François Jacquier (Vitry-le-François, 7 de juny de 1711 - Roma, 5 de juliol de 1788) va ser un matemàtic francès que va treballar a Itàlia tota la seva vida.
Nascut a Vitry-le-François, regió de la Xampanya, no va conèixer el seu pare, que va morir quan només tenia un any, i va ser educat per un oncle que era de la Orde dels Mínims. Els setze anys, ell també va ingressar a l'Orde i a començaments dels anys 1930's, va ser enviat a Roma.[1] Va viure quasi tota la seva vida al convent dels Mínims francesos a Roma: la Trinità dei Monti.[2]
A partir de 1735 va treballar per a la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles a la seva Universitat Pontifícia Urbana. Tot i ser un expert en les llengües grega i hebrea, va dirigir els seus treballs a publicar una traducció anotada dels Principia Mathematica de Newton, juntament amb Thomas Le Seur i Jean Louis Calandrini. Aquesta influent edició va ser publicada a Gènova entre 1739 i 1742.[3]
El 1742, juntament amb Le Seur i Bošković, va preparar un informe sobre l'estat de la Basílica de Sant Pere amb les recomanacions per a la seva rehabilitació, Aquest informe va despertar fortes crítiques entre els arquitectes als qui van acusar de no saber prou matemàtiques.[4] A continuació, entre 1744 i 1745, va romandre un temps a Cirey-sur-Blaise, a la casa d'Émilie du Châtelet, on va fer també amistat amb Voltaire.[5]
En retornar el 1745, va ser nomenat professor de la universitat de Roma La Sapienza en la qual va romandre fins el 1765,[6] quan el duc de Parma, Felip I, el va cridar per ser educador del seu fill. El 1767 va retornar a Roma, on va ser professor del Collegio Romano (actual Pontifícia Universitat Gregoriana).[7]
Referències
[modifica]- ↑ Favino, 2005, p. 166.
- ↑ Montègre i Crépel, 2017, p. 4.
- ↑ Guicciardini, 2015, p. 337 i ss.
- ↑ Schlimme, 2006, p. 2855 i ss.
- ↑ Bassi, 2022, p. 317.
- ↑ Favino, 2005, p. 168.
- ↑ Stuccilli, 2010, p. 187.
Bibliografia
[modifica]- Bassi, Romana. «Émilie Du Châtelet and Italy. The Italian Translation of Her Institutions Physiques and the Issue of the Forces Vives». A: Ruth Edith Hagengruber (ed.). Époque Émilienne: Philosophy and Science in the Age of Émilie Du Châtelet (en anglès). Springer, 2022, p. 327-348. ISBN 978-3-030-89920-2.
- Favino, Federica «Minimi in «Sapienza» : François Jacquier, Thomas Le Seur e il rinnovamento dell'insegnamellto scientifico allo Studium Urbis» (en italià). Mélanges de l'école française de Rome, Vol. 117, Num. 1, 2005, pàg. 159-187. DOI: 10.3406/mefr.2005.10177. ISSN: 0223-4874.
- Guicciardini, Niccolò «Editing Newton in Geneva and Rome: The Annotated Edition of the Principia by Calandrini, Le Seur and Jacquier» (en anglès). Annals of Science, Vol. 72, Num. 3, 2015, pàg. 337-380. DOI: 10.1080/00033790.2014.926393. ISSN: 0003-3790.
- Montègre, Gilles; Crépel, Pierre. Francois Jacquier: un savant des Lumières entre le cloître et le monde (en francès). Éditions universitaires de Lorraine, 2017. ISBN 978-2-8143-0327-0.
- Schlimme, Herman. «Construction Knowledge in Comparison: Architects, Mathematicians and Natural Philosophers Discuss the Damage to St. Peter’s Dome in 1743». A: Malcolm Dunkeld (ed.). Proceedings of the Second International Congress on Construction History (en anglès). Construction History Society, 2006, p. 2853-2868. ISBN 978-0-7017-0205-2.
- Stuccilli, Jean-Christophe «Un inédit romain de Laurent Pécheux : le portrait du père François Jacquier» (en francès). Studiolo : revue d'histoire de l'art de l'Académie de France à Rome, Vol. 8, 2010, pàg. 185-194. DOI: 10.3406/studi.2010.1298. ISSN: 1635-0871.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «François Jacquier» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Montègre, Gilles. «François Jacquier, moine mathématicien au temps des Lumières» (en francès). L'Histoire, 2018. [Consulta: 13 desembre 2024].