Jean Louis Calandrini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 agost 1703  Ginebra (República de Ginebra) | ||
| Mort | 29 desembre 1758 (55 anys) Ginebra (República de Ginebra) | ||
| Síndic de Ginebra | |||
| 1757 – 1757 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Ginebra | ||
| Formació | Universitat de Ginebra (–1722) | ||
| Tesi acadèmica | Disquisitio Physica de Coloribus (1722 ) | ||
| Director de tesi | Jean Antoine Gautier | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | astrònom, polític, matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Ginebra (1724–1750) | ||
| Membre de | Petit Conseil de Ginebra (1750–1757) | ||
| Família | |||
| Família | Calandrini | ||
| Parents | Bénédict Calandrini, besoncle | ||
Jean Louis Calandrini (Ginebra, 30 d'agost de 1703 - Ginebra, 29 de desembre de 1758) va ser un científic suís.
El seu pare era un pastor protestant que participà activament en la política de la ciutat de Ginebra.[1] Va estudiar a l'Acadèmia de Ginebra (actualment universitat de Ginebra), en la qual es graduà el 1722. El 1724 va presentar la seva candidatura a catedràtic de filosofia, però en haver-hi tres candidats, les autoritats acadèmiques van concedir la plaça al mes vell, no obstant, en quedar impressionats per la valúa dels dos joves, Calandrini i Gabriel Cramer, els hi van concedir una càtedra compartida de matemàtiques, amb la condició de que mentre un es quedava a Ginebra, l'altra viatjava a l'estranger per aprendre.[2]
A partir de 1734, Calandrini va ocupar la càtedra de filosofia, mentre Cramer es quedava tot sol a la de matemàtiques. El 1750 va abandonar la docència per dedicar-se de ple a la política, com membre del Petit Conseil, primer, i , finalment com a síndic (alcalde o president) de la ciutat.
Va escriure sobre les aurores boreals, els cometes i els efectes dels llamps. També va escriure sobre trigonometria esfèrica, però la seva obra principal va ser una edició anotada i comentada dels Principia d'Isaac Newton, publicada en tres volums a Ginebra entre 1739 i 1742, amb la col·laboració dels matemàtics romans Thomas Le Seur i François Jacquier[3] Aquesta obra va tenir una molt ampla difusió, creant ponts entre catòlics i calvinistes, entre newtonians i leibnitzians.[4]
També va fer alguns estudis de Botànica,[5] motiu pel qual el gènere de plantes Calandrinia el commemora.
Referències
[modifica]- ↑ Palfi, 2004, p. 59 i ss.
- ↑ Brezinski, Meurant i Redivo-Zaglia, 2023, p. 440.
- ↑ Guicciardini, 2015, p. 337 i ss.
- ↑ Korenjak, 2023, p. 114.
- ↑ de Candolle, 1830, p. 39.
Bibliografia
[modifica]- Brezinski, Claude; Meurant, Gérard; Redivo-Zaglia, Michela. A Journey through the History of Numerical Linear Algebra (en anglès). Society for Industrial and Applied Mathematics, 2023. ISBN 978-1-6119-7722-6.
- de Candolle, Augustin Pyramus. Hisoire de la Botanique Genevoise (en francès). J. Brbezat et Cie, 1830.
- Guicciardini, Niccolò «Editing Newton in Geneva and Rome: The Annotated Edition of the Principia by Calandrini, Le Seur and Jacquier» (en anglès). Annals of Science, Vol. 72, Num. 2, 2015, pàg. 337-380. DOI: 10.1080/00033790.2014.926393. ISSN: 0003-3790.
- Korenjak, Martin. Latin Scientific Literature, 1450-1850 (en anglès). Oxford University Press, 2023. ISBN 978-0-19-886605-3.
- Palfi, Veronique «Le portique de la cathédrale Saint-Pierre et le Panthéon» (en francès). Genava, Vol. 52, Num. 2, 2004, pàg. 59-82. ISSN: 0072-0585.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Louis Calandrini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.