Franca Squarciapino

Franca Squarciapino
Biografia
Naixement	16 maig 1940 (84 anys); Roma
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques i disseny de vestuari
Ocupació	dissenyadora de vestuari
Premis
	(2018) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (1997) Goya al millor disseny de vestuari; (1992) BAFTA al millor vestuari; (1991) César al millor vestuari; (1990) Premi del Cinema Europeu a la millor escenografia, per l'obra Cyrano de Bergerac; (1989) Oscar al millor vestuari, per l'obra Cyrano de Bergerac ;

Franca Squarciapino (Roma, 16 de maig de 1940)^[1] és una dissenyadora de vestuari italiana, que ha treballat per a cinema, òpera, teatre i televisió. Entre els seus treballs destaca el disseny per a la pel·lícula de 1990 Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el Cèsar al millor disseny de vestuari. Forma parella artística i sentimental amb l'escenògraf Ezio Frigerio.

Va estudiar algun anys de la carrera de Dret i després es va dedicar a l'actuació en teatre. En 1963, quan interpretava a Nàpols El sí de las niñas, de Moratín va conèixer al que seria el seu marit i company de treball, l'escenògraf Ezio Frigerio, amb el qual contrauria matrimoni el 1974.^[2] Ella va començar com a assistent de Frigerio i es va centrar en el disseny de figurins.^[3] Va col·laborar en producció per a televisió de Els germans Karamazov, dirigida per Sandro Bolchi. Va treballar diversos anys a les ordres del director d'escena Giorgio Strehler al Piccolo Teatro i La Scala de Milà i d'aquí va saltar a col·laborar amb molts dels millors teatres del món, com el Metropolitan de Nova York o el Bolshoi de Moscou. En 1981, va ser nominada per al premi Tony pel seu disseny per al musical Can-Can.^[1]

La seva progressió la va portar a convertir-se en una destacada dissenyadora de vestuaris per al cinema, entre els treballs del qual destaca el que va realitzar el 1990 per a la pel·lícula Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el César al millor disseny de vestuari.^[4] Igualment va dissenyar el vestuari per a dues pel·lícules de Bigas Luna que li va portar també a guanyar el Goya el 1997, per La camarera del Titanic.

Filmografia

Cinema

Cyrano de Bergerac, dirigida per Jean-Paul Rappeneau (1990)
Louis, enfant roi, dirigida per Roger Planchon (1993)
Le Colonel Chabert, dirigida per Yves Angelo (1994)
L'ussaro sul tetto dirigida per Jean-Paul Rappeneau (1995)
La camarera del Titanic, dirigida per Bigas Luna (1997)
Volavérunt, dirigida per Juan José Bigas Luna (1999)

Òpera

Produccions destacades:^[2]

Don Giovanni, per La Scala, 1987.
Fidelio, per la Scala i Châtelet, 1990.
Così fan tutte, pel Piccolo Teatro, 1998.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. Una vida juntos sobre el escenario». Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. Arxivat de l'original el 2018-12-29 [Consulta: 29 desembre 2018].
↑ ^2,0 ^2,1 «Franca Squarciapino», 26-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2018].
↑ Armada, Alfonso «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. El escenógrafo y la figurinista de la ópera 'Il Trittico'». , 15-05-1987 [Consulta: 29 desembre 2018].
↑ «The 63rd Academy Awards (1991) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. AMPAS. [Consulta: 28 maig 2019].

[th-1] 1,0 ^1,1 «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. Una vida juntos sobre el escenario». Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. Arxivat de l'original el 2018-12-29 [Consulta: 29 desembre 2018].

[vlp-2] 2,0 ^2,1 «Franca Squarciapino», 26-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2018].

[3] Armada, Alfonso «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. El escenógrafo y la figurinista de la ópera 'Il Trittico'». , 15-05-1987 [Consulta: 29 desembre 2018].

[Oscars1991-4] «The 63rd Academy Awards (1991) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. AMPAS. [Consulta: 28 maig 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]