Vés al contingut

Francesc Boher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Boher
Biografia
Naixement12 març 1769 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca de Conflent Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1825 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, pintor, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Francesc Boher (Vilafranca de Conflent, 12 de març del 1769Perpinyà, 8 d'abril del 1825) va ser un escultor, pintor i escriptor nord-català, de formació autodidacta.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'un marbrista, de jove ja mostrà grans qualitats per al dibuix, amb treballs que reproduïa de gravats que aconseguia. Raymond de Saint-Sauveur, intendent de la província, quedà admirat dels seus dibuixos, i li buscà lloc al taller d'un escultor de Perpinyà. Havent fet l'aprenentatge, Francesc Boher es traslladà a Montpeller, on trobà nous protectors. Dos d'aquests s'oferiren a pagar-li una estada a Roma, però l'esclat de la Revolució feu que s'hagués d'aturar a Toló, on visqué dels dibuixos que feia. A petició dels seus pares, tornà a casa.

El casament d'un noble català, el comte de Descatllar li brindà una nova oportunitat, perquè Boher s'encarregà de decorar el seu palau de Puigcerdà per fer-lo apte per la festa nupcial. D'allí es traslladà a Barcelona, on estudià amb Salvador Gurri, que li permeté d'usar el seu taller per a fer-hi pintures i retrats que vengué força bé.

S'embarcà [2] cap a França, però els vents el portaren a Gènova, cosa que aprofità per anar a Roma, objecte del seu desig; malauradament, no s'hi pogué quedar gaire. Tornà a Perpinyà i s'hi casà amb la filla d'un organista i, per l'estimació que li tenia, l'emprà com a model per la Verge de la Real que elaboraria en el futur. El 5 de maig del 1796 guanyà la càtedra de dibuix a l'Escola Central de Perpinyà, i en els anys següents exercí el càrrec amb gran satisfacció de tothom, fins que Napoleó tancà els estudis el 21 d'abril del 1804. Pensant a dedicar-se a l'escultura, Francesc Boher feu el 1807 el retaule de l'església parroquial de Sant Pere de Ceret, i el 1811 prengué la decisió de dedicar-s'hi de ple. Després de fer parada a Narbona, Carcassona, Besiers, Pesenàs, Montpeller, Nimes i Lió, arribà a París, on s'extasià davant la Transfiguració de Rafael. A la capital francesa feu coneixença amb David, Guérin, Gros, Gérard, Girodet-Trioson.

Adonant-se de les dificultats de viure de l'art a París, tornà a Perpinyà. El 1816 acabà el magnífic retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles i, el mateix any, l'ajuntament de Perpinyà creà una escola gratuïta de dibuix i n'oferí la direcció a Boher. Rebé una munió de comandes [3] per a esglésies, edificis oficials o cases particulars: El Crist de Sant Llorenç de Cerdans, la Ressurrecció d'Arles, el Retaule major i la Verge de l'Assumpció de la Nostra Senyora de la Real de Perpinyà, la Pau d'Amiens (que la seva vídua donaria a Napoleó III). De les seves classes en sorgí el manual Leçons de l'école gratuite de Dessin et d'Architecture de la ville de Perpignan, un d'entre tot un seguit d'articles a revistes i llibres sobre temes artístics o literaris que publicà entre 1816 i 1825.

En morir, els seus deixebles li aixecaren un petit monument al cementiri de Perpinyà. El mausoleu porta la inscripció A Boher, ses élèves reconnaissants.

Obres

[modifica]
  • Description de quatre tableaux représentant quatre èpoques de la vie des saints Abdon et Sennen, patrons d'Arles en Roussillon Perpignan: impr. de J. Alzine, 1816
  • Lettre de M. Boher, peintre et statuaire Perpignan: impr. de J. Alzine, [1819]
  • Leçons de l'école gratuite de Dessin et d'Architecture de la ville de Perpignan I Perpignan: impr. de J. Alzine, 1819-1822
  • Satire V, composée à la fin du mois de juillet 1819 ... Fragment de ma satire IV Narbonne: impr. de F. Caillard, s.a.
  • Satire VII, composée au commencement du mois d'août 1819. - Fragment de ma seconde satire, composée Toulouse: impr. de J.-M. Douladoure, s.a.
  • Les Arts vengés, réponse à la XXIIIe ode de Le Brun Perpignan: impr. de J. Alzine, 1820
  • Dialogue entre la Peinture et la Sculpture Perpignan: impr. de J. Alzine, 1821
  • Réponse au Mémoire de M. Emeric-David, tome second Narbonne, 1822
  • Épître XVII. A Michel-Ange et à Raphaël ... (Mars 1822) Toulouse: impr. de J.-M. Douladoure, s.a.
  • Épître XIX. Poème élégiaque du 10 novembre 1822 ... aux parens et aux amis d'Antoine Cano Perpignan: impr. de J. Alzine, 1822
  • Épître XVIII. A l'illustre statuaire Canova ... à Rome. La lettre de ce grand artiste Perpignan: J. Alzine, 1822
  • Poésies de François Boher, satires 1re livraison Perpignan: impr. de J. Alzine, 1822
  • Poésies de François Boher, ... essais sur l'ode Perpignan: J. Alzine, 1823
  • Poésies de François Boher, ... Ode Ve... 21 juillet 1823 Toulouse: impr. de Bellegarrigue, s.a.
  • Poésies de François Boher, ... Odes. Troisième livraison Narbonne: F. Caillard, 1825
  • Ouvrages sur le beau idéal, sur le beau sublime, dans l'art du peintre et du statuaire

Bibliografia

[modifica]
  • Fabre de Llaro, Léon «Un chapitre curieux de l'histoire des beaux-arts en Roussillon Biographie de Boher». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 23, 1878, pàg. 285-300.
  • Philippe Torreilles L'Ecole centrale de Perpignan, Annuaire de 1834
  • Crouchandeu Catalogue raisonné des objets d'art du musée de Perpignan
  • Jérôme Montcouquiol et Guy Durbet, "Le Temple décadaire de Perpignan", dans le catalogue de l'exposition "Jacques Réattu sous le signe de la Révolution", Vizille, musée de la Révolution française, 30 juin-2 octobre 2000, p. 99 à 120.

Referències

[modifica]
  1. «Dades biogràfiques, a la pàgina d'autoritats de la Biblioteca Nacional de França» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
  2. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 65-67.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  3. «Francesc Boher». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.