Vés al contingut

Francesc Gener Rius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc Gener)
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Gener Rius
Biografia
Naixement9 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Música Moderna (ESCLAT)
Activitat
Ocupaciómúsic, pianista, compositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfrancescgener.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0312742 TMDB.org: 73000
LinkedIn: francesc-gener-30572340 Youtube: UCrhWG_PGZ2TdyzL2BeBd53g Soundcloud: francescgener Spotify: 4LuRaMY6r5EgAPHsiKPJdL Apple Music: 394191606 Last fm: Francesc+Gener Discogs: 6622076 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Gener Rius (Manresa, 9 de setembre de 1966) és un músic i pianista català, compositor de bandes sonores per cinema i televisió. també és professor del Conservatori del Gran Teatre del Liceu.[1]

Biografia

[modifica]

Ha estudiat piano, jazz, orquestració, harmonia i composició a l'Escola de Música Moderna (ESCLAT), tot perfeccionant estudis als Estats Units amb Hulse Helga i Mark Alpsugh. Ha format amb altres músics els grups Menage, Blau Marí i Bee Boop Moments, i ha treballat per músics com Ana Reverte, Santi Vendrell, Héctor Vila, o Salvatore Adamo.[2]

Va debutar al cinema el 1992 treballant al departament musical d' Orquesta Club Virginia. Va compondre la seva primera banda sonora el 2000 amb Sexo por compasión de Laura Mañá, directora amb la qual ha col·laborat sovint: Palabras encadenadas (2003), Morir a San Hilario (2005) i Concepción Arenal, la visitadora de presons (2012).[3] També Ha fet les d' Arachnid (2001) de Jack Sholder, Occhi di Cristallo (2004) d'Eros Puglielli, El Lobo (2004) i GAL (2006) de Miguel Courtois.[4]

Posteriorment ha treballat en bandes sonores per telefilms i sèries de televisió com El precio de una Miss (2005), Fago (2008), 20-N: Los últimos días de Franco (2008), Un asunto conyugal (2009), La reina sin espejo (2009) o Habitacions tancades (2015).

Reconeixements

[modifica]

Filmografia (parcial)

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]