Vés al contingut

Francesc Martí Queixalós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Martí Queixalós
Imatge
Martí Queixalós en un acte públic al Centre d'Amics de Reus el 1989 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1916 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata

Francesc Martí Queixalós (Reus, Baix Camp, 1916 - Reus 15 de desembre de 2002) va ser un periodista, assagista i escriptor català.

És conegut com a membre fundador i directiu del Centre d'Amics de Reus,[1] Era director de la revista Lo Nunci, portaveu dels Amics de Reus, col·laborava al setmanari La Voz de la Costa Dorada, i era corresponsal a Reus del Diario Español,[2] amb el pseudònim de Gertrudis. Va col·laborar al Diari de Barcelona, i a Ràdio Tarragona. Va escriure comèdies i una biografia del doctor Alexandre Frías.[1] Era conegut com un dels integrants del grup de "savis" de Reus o «mestres paperinaires»,[3] que estava format per ell, Josep Maria Gort Sardà, Ramon Botet Pallarès, Francesc Sabater Lasheras, Francesc Salvat "Jurigú", i altres, que es dedicaren des del 1950 al 1970 a agitar socialment i culturalment els reusencs amb propostes surrealistes.[4]

Des de principis dels anys 1940 integrà el cercle de poetes a l'entorn d'Antoni Correig, que emparats per Acció Catòlica, clandestinament, promouen la creació literària en català. A la segona edició dels "Jocs florals d'estar per casa", celebrats clandestinament el 1946 a Reus al teatre de l'Institut Pere Mata va rebre el segon premi.[5] Va ser membre de la "Peña del Laurel", que aplegava un grup d'intel·lectuals i artistes que es reunia al cafè del Teatre Bartrina, llavors desvinculat del Centre de Lectura, tancat governativament. També participà en la primera i segona "Diada de poesia reusenca" el 1956 i 1957[6] i participà a l'Antologia de la poesia reusenca el 1958, una publicació anual que dirigia el doctor Vallespinosa i que recollia textos de poetes reusencs i de la comarca.[2] El 1978 va ser un dels promotors per a la recuperació del Carnaval de Reus.[7]

En reconeixement de la seva acció cultural, el Centre d'Amics de Reus va instaurar el 2002 el «Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós»[8]

Obra

[modifica]
  • Alexandre Frias i Roig, (1878-1962) (un senyor Metge de Reus), 1978[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 F.G., «Fallece en Reus el escritor Francesc Martí» (castellà) Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine., El Periódico,’' 16 de desembre de 2002
  2. 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 427-428. 
  3. Antoni Panadès, «Els Savis de Reus», Tot Tarragona, 27 de juny de 2008
  4. Gort Juanpere, Ezequiel. Del Campanaret a Mart: notes biogràfiques de Josep Maria Gort Sardà (Reus 1912-1972). Reus: Carrutxa, 2011, p. 43-45. ISBN 9788487580529. 
  5. Agnès Toda i Bonet, «La poesia com a represa cultural en la postguerra», a Joan R. Veny-Mesquida (redacció) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.’' Lleida, Universitat de Lleida, 2009, pàgina 186, ISBN 9788498832792
  6. Xavier Ferré i Trill, Antoni Correig, entre l'humanisme cristià i la literatura,’’ Volum 440 de Biblioteca Serra d’Or, Barcelona, Editorial de l'Abadia de Montserrat, 2011, ISBN 9788498834192
  7. Marta Figuerola i Castellví, «15è aniversari (1996)», Colla del Fil i l'Agulla, 2002
  8. «El Centre d'Amics de Reus convoca el II Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós». Vilaweb, 15-08-2004 [Consulta: 28 gener 2014].
  9. Francesc Martí Queixalós i Josep Lluís Llor Vilà, Reus : Ajuntament, 1978, 30 pàgines