Centre d'Amics de Reus
Seu de l'associació | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | associació voluntària | ||||
Objecte social | (ca) Promoció sociocultural | ||||
Forma jurídica | associació voluntària | ||||
Història | |||||
Creació | 1974 | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Baix Camp | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Lloc web | centredamicsdereus.cat | ||||
El Centre d'Amics de Reus és una associació de Reus, dedicada a fomentar l'interès per a les coses de la ciutat, al seu estudi quan s'escaigui i a la promoció de la cultura i de les entitats comarcals.[1] A la fi del segle xix ja hi va haver a Reus un centre del mateix nom, "Centre d'Amics", una societat obrera instructiva i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola,[2] sense relació directa, com és evident, amb l'entitat actual que és pluralista i catalanista.[3][1]
Història
[modifica]L'associació neix el 1974 a la fi de la dictadura però la proposta d'estatuts del 1975 es va rebutjar pel Ministeri de la Governació. Una segona proposta del 1977 també és rebutjada i va caldre una intervenció de Josep Tarradellas prop del govern de transició perquè els estatuts fossin aprovats el 1978. La seva seu està situada a «La Boella», la casa de la família Quer, i casa natal del pintor Marià Fortuny i Marsal al raval de Robuster.[4] El centre compta amb dues sales d'exposicions permanents i amb sales per a exposicions temporàries[5] i altres activitats culturals.
El 17 de setembre de 2004, a l'ocasió del 25è aniversari, va rebre el guardó de la ciutat, per «la tasca duta a terme en el món cultural i associatiu».[6] Durant una visita el maig del 2009 el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va lloar el centre com una de les entitats socials i històriques amb més trajectòria de la ciutat. Va ressaltar la seva tasca de promoció de la cultura i la seva contribució a la cohesió social i la promoció del territori.[7]
Des del 2002, en honor del periodista i poeta Francesc Martí Queixalós (1916-2002), membre fundador i directiu del centre s'organitza el «Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós»[8] El 2012 va afegir-se el «Premi Reina Margarida de Prades». Ambdós són dotats d'un premi en metàl·lic i les obres premiades són publicades en la revista Lo Nunci, portaveu de l'entitat.
Forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya
Guardó El més Amic de Reus
[modifica]Des del 1981 el Centre atorga la «Càtedra de Reusenquisme» amb el guardó «El més Amic de Reus» als personatges que es destaquen en alguna activitat en favor de Reus.
- 1981 Mare de Déu de Misericòrdia
- 1982 Societat El Círcol
- 1983 Patronat per al Foment de la Sardana
- 1984 Centre de Lectura
- 1986 Pere Cartanyà Aleu
- 1988 Colla Castellera Xiquets de Reus
- 1989 Ràdio Reus
- 1990 Albert Vilalta i González
- 1991 Teresa Fàbregas i Ponsoda
- 1992 Orfeó Reusenc – Club Natació Reus Ploms
- 1993 Joan Busquets Crusat
- 1994 Jaume Gil Aluja
- 1995 Josep Laporte i Salas
- 1996 Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
- 1997 Gabriel Ferraté i Pascual
- 1998 Andreu Buenafuente i Moreno
- 1999 Antoni Pont i Amenós
- 2000 Neus Segrià Fortuny
- 2001 Joan Sabater i Escudé
- 2002 Lluís Pasqual i Sánchez
- 2003 Enric Aguadé Sans
- 2004 Ramon Ferran i Pagès
- 2005 Josep M. Fargas Cardeñas
- 2006 Indústries Rodríguez
- 2007 M. Dolors Vallverdú Torrents
- 2008 Ramon Amigó Anglès[9]
- 2009 Josep Maria Ribas Prous
- 2010 Avel·lina Briansó de Heredia[10]
- 2011 Institut Pere Mata
- 2012 Francesc Gras Salas[11]
- 2013 Ramon Gomis de Barberà[12]
- 2014 Grup Cultural Misericòrdies[13]
- 2015 Josep Maria Martí i Martí[14]
- 2016 Robert Miralles i Gutiérrez[15]
- 2017 Reus Deportiu [16]
- 2018 Xavier Amorós Solà[17]
- 2019 Joaquim Mallafrè i Gavaldà[18]
- 2021 Associació de Concerts, amb motiu del seu centenari.[19]
- 2023 Llotja de Reus[20]
- 2024 Tomàs Barberà Monné[21]
Publicacions
[modifica]- Lo Nunci (revista), des del 1981, no s'ha de confondre amb la revista humorística Lo Nunci, (1877-1883)
- Robert Miralles i Gutiérrez, Una Vida dedicada a la cultura catalana: ballets, català i sardana, 1949-1999, 2007
- Joan Pijoan i Jaqués, L'Ensenyament privat a Reus d'ençà de 1939: col·legis, escoles, acadèmies i mestres
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Manuel Vicente Izquierdo, Josep Llunas i Pujals (1852-1905): la tramontana I el lliure pensament radical Català Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1999, pàgines 114, 116, 153
- ↑ Història gràfica del Reus contemporani. Vol I. Reus: l'Ajuntament, 1986, p. 28. ISBN 8439870027.
- ↑ Jordi Casassas i Ymbert, Els intel·lectuals i el poder a Catalunya: materials per a un assaig d'història cultural del món català contemporani, 1808-1975, Barcelona, Ed. Pòrtic, 1999, pàgina 174, ISBN 9788473065696
- ↑ «Inauguració de la façana del Centre d'Amics de Reus». Reusdigital, 09-06-2008 [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Fotografies de la memòria. El segle xx en imatges». El Punt, 02-12-2009, pàg. 41 [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «El lliurament dels Guardons de la Ciutat». Ajuntament de Reus, 25-06-2004 [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Josep Poblet pronuncia una conferència al Centre d'Amics de Reus». Diputació de Tarragona, 06-05-2009. Arxivat de l'original el 2014-02-03 [Consulta: 28 gener 2014]. Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine.
- ↑ «El Centre d'Amics de Reus convoca el II Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós». Vilaweb, 15-08-2004 [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Els Amics de Reus reconeixen la trajectòria de Ramon Amigó». El Punt, 23-04-2009, pàg. 35 [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «El més Amic de Reus». El Punt, 20-06-2011, pàg. 41 [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «L'oftalmòleg Francesc Gras és 'El Més Amic de Reus 2012'». Reus Digital, 26-05-2013 [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Ramon Gomis rep el guardó "El Més Amic de Reus"». El Punt - Avui, 25-05-2014. [Consulta: 20-VI-2015].
- ↑ «El Grup Cultural Misericòrdies rep el guardó "El Més Amic de Reus 2014"». Reus Digital, 23-05-2015. [Consulta: 20-VI-2015].
- ↑ Garcia, Jordi. «Josep Maria Martí, guardonat com "El més amic de Reus"». ReusDigital. [Consulta: 29-V-2016].
- ↑ Guarque, Xavier. «Robert Miralles, guardonat com el ‘Més amic de Reus'». Reusdigital, 27-V-2017. [Consulta: 16-VII-2027].
- ↑ Garcia Arnau, Jordi. «El Reus Deportiu rep el premi al 'Més Amic de Reus'». Reusdigital. [Consulta: 27-VI-2018].
- ↑ Garcia Arnau, Jordi. «L'escriptor Xavier Amorós rep el premi ‘El més amic de Reus'». Reusdigital. [Consulta: 11-VI-2019].
- ↑ «El professor Joaquim Mallafré, distingit com ‘El Més Amic de Reus'». Reusdigital. [Consulta: 18-VII-2020].
- ↑ «L'Associació de concerts de Reus, premi «El més amic de Reus»». reusdigital. Arxivat de l'original el 2022-06-03. [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ Redacció. «La Llotja de Reus rep el premi al Més Amic de Reus 2022». reusdigital. [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑ «Tomàs Barberà nomitat al premi Més Amic de Reus». reusdigital.cat. [Consulta: 15 novembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]- web del Centre d'Amics de Reus [consulta 23-III-2015]