Francesc Muns i Castellet
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1833 Barcelona |
Mort | 1894 (60/61 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, advocat, assagista |
Nom de ploma | Lo Cançoner de Vilatort |
Família | |
Pare | Ramon Muns i Serinyà |
Francesc Muns i Castellet (Barcelona, 1833-1894), advocat de professió, va ser un assagista i poeta d'opinió política tradicionalista i professà les idees de la Renaixença sobre la literatura en llengua catalana i el seu reconeixement com llengua de nivell cultural comparable a la castellana.[1][2] Va participar en els Jocs Florals del 1870,[3] que varen ressorgir, sota el regnat de Ferran VII, dins la societat catalana en recuperació després de la Guerra del Francès. Francesc Muns i Castellet va escriure i publicar poesia en català i monografies en castellà. Fou col·laborador del diari carlí El Correo Catalán.[4][5] Era fill de Ramon Muns i Serinyà, que va fundar la Societat Filosòfica de Barcelona (1815-1821), juntament amb Bonaventura Carles Aribau. Publicà les obres Los mártires del siglo XIX i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Badella i San Pere de la Portella
Notes
[modifica]- ↑ «Francesc Muns i Castellet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Reneixença: el mot i la idea. Josep M. Domingo. Anuari Verdaguer 17-2009 Universitat de LLeida
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana, volum 10, 1a edició. Editorial Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1977. ISBN 84-85194-03-9
- ↑ «Noticias generales». La Hormiga de Oro, 15-12-1894, pàg. 735.
- ↑ «Los que mueren: Don Sebastián J. Carner». La Hormiga de Oro, 24-01-1935, pàg. 58.
Bibliografia
[modifica]- F. Muns. La restauración catalana. El Correo Catalán, 14-viii-1892, p. 12-14