Francesc Pelagi Briz i Fernández
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 setembre 1839 Barcelona |
Mort | 15 juliol 1889 (49 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta |
Membre de | |
Família | |
Parents | Maria del Pilar Maspons i Labrós, cunyada |
Premis | |
|
Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona, 27 de setembre de 1839 - 15 de juliol de 1889)[1] fou un escriptor romàntic català i un dels renaixenços més actius. Escriptor, traductor i editor, dedicà la seva vida a la cultura. Fundà i dirigí diverses publicacions. Les seves grans fites foren la traducció de Mirèio de Frederic Mistral, en català en vers i en castellà en prosa (mai publicada), la publicació de la seva obra La masia dels amors i la proclamació com a Mestre en Gay Saber.
Biografia
[modifica]Briz fou un dels divulgadors del teatre popular català juntament amb Serafí Pitarra, Valentí Almirall o Conrad Roure. Inicialment col·laborà en La Revista de Cataluña i fundà la col·lecció literària El Novelista Popular, per a la qual traduí ell mateix obres d'Alexandre Dumas, Johann Wolfgang von Goethe, Victor Hugo i altres autors romàntics.
La influència de Frederic Mistral, de Josèp Romanilha i d'altres felibres el va dur a participar activament en la renaixença catalana, de la qual fou un dels actius més radicals i purs. Amb paraules de Joan Sardà, Briz fou el "campió del catalanisme", a causa de la seva incansable feina de divulgació de la cultura catalana i també de la literatura provençal. El 1869 participà en els Jocs Florals i fou proclamat mestre en Gai Saber. També fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l'ús exclusiu del català en la producció literària i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí nombroses publicacions, com Calendari Català (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).[2]
Briz és considerat com un dels precursors del catalanisme polític i de la figura de l'intel·lectual de la Renaixença, atès el seu activisme del catalanisme literari, ple de sentiment patriòtic que mostra un fort ideari inèdit a l'època.
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]- El brot d'acs (o, Lo brot d'achs) (1866)
- Lo llibre dels poetas, cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII (1867 o 1868)
- Flors i violes (1870)
- El llibre del cor meu (1874)
- Primaveres (1881)
- La masia dels amors (1866)
- L'Orientada (1889)
- Cap de Ferro (1889)
- Les balades
- Venjances del rei Pere
Narracions
[modifica]- Lo coronel d'Anjou (1872)
- La panolla (1873)
- La roja (1876)
- El llibre dels àngels (1865)
- El llibre dels nois (1869)
- Lo llibre dels cants
- Idilis
- Alazarch
Teatre
[modifica]- Bac de Roda (1868) drama en 3 actes
- Miquel Rius (1870) drama en tres actes
- La creu de plata (1866) drama en 3 actes, obra en la que debutà en el teatre català l'actor Hermenegild Goula.[3]
- Les males llengües (1871) drama en tres actes
- La pinya d'or (1878), comèdia de màgica
- La falç (1878) (en col·laboració amb Frederic Soler) drama en tres actes
- Qui s'espera es desespera, monòleg
- El barret blanc. Comèdia en un acte
Reculls de folklore
[modifica]- Cançons de la terra (1866-1884)
- Endevinalles populars catalanes (1882)
Reconeixements
[modifica]Al districte de Gràcia de Barcelona hi té dedicada una via pública: la baixada de Briz.
Referències
[modifica]- ↑ «"Lo pi de les tres branques", una obra de teatre de l'any 1875». Generalitat de Catalunya, 05-06-2014. Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 3 octubre 2015].
- ↑ «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 783 (ISBN 84-239-4526-X)
Bibliografia complementària
[modifica]- Panyella Ferreres, Ramon. Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 01/11/2013, p. 544 (Textos i Estudis de Cultura Catalana). ISBN 978-84-9883-641-7.