Josèp Romanilha
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 agost 1818  Sant Romieg de Provença (França) | ||
| Mort | 24 maig 1891 (72 anys) Avinyó (França) | ||
| Sepultura | cemetery of Saint-Rémy-de-Provence (en)  | ||
 Capoulié del Felibritge | |||
| 1888 – 1891 ← Frederic Mistral – Felix Gras → | |||
| Majoral del Felibritge | |||
| 1876 – 1891 – Paul Mariéton → | |||
| Realitzador Armana Prouvençau | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | impressor-llibreter (1856–), professor d'educació secundària (1845–1847), professor d'educació secundària (1843–1845), corrector de textos, poeta, escriptor, oficinista | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | E. N. Lou Felibre di Jardin Lou Felibre Calu Lou Cascarelet Santo crous | ||
| Participà en | |||
| 1954 | Felibritge | ||
| agost 1853 | Congrès d'Ais | ||
| norma mistralenca |
|||
| Família | |||
| Cònjuge | Rose-Anaïs Gras (1863–valor desconegut) | ||
| Fills | Thérèse Roumanille, Jacques Roumanille | ||
| Pares | Jean-Denis Roumanille i Pierrette Roumanille | ||
| Parents | Felix Gras, cunyat Jules Boissière, gendre | ||
Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.[1][2] Era professor a Avinyó, i tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral.[1] Publicà un recull de poemes, les Margaridetas (1847). El seu paper d'artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del Felibritge, del qual fou un dels màxims impulsors.[1] Fou l'editor de l'Armana Prouvençau, on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós (s'editaren el 1883). Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l'exaltació dels valors tradicionals. Sabé hàbilment posar en escena personatges populars. Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado (1857), es poden llegir encara amb interès i plaer.
Obres
[modifica]- La campano mountado (1857)
- Fau i Ana (1877)
- Lis enterre-chin (1872)
- Li conte prouvençau (1883)[3]
- Dideto (1880)
- Lou cascarelet, rondallaire anònim molt dretà, inclòs dins Lis oubreto en proso (1853)
Traduccions catalanes
[modifica]- Contes de Provença, traducció de Manel Zabala. Martorell: Adesiara, 2010.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Joseph Roumanille | Provencal Poet, 19th Century, Occitan | Britannica» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ Ministère de la Culture. Bibliothèque Roumanille, Saint-Remy-de-Provence, in Patrimoine des bibliothèques de France: un guide des régions, tome -, Provence-Alpes-Cote-d'Azur, Corse, Martinique (en français), 1995, p. 1991. ISBN 2-228-88969-5.
- ↑ traduction intégrale en français chez Anthema, novembre 2011, ISBN 9791090445048
- ↑ «Contes de Provença» (en castellà). datos.bne.es. [Consulta: 2 febrer 2025].
