Vés al contingut

Maria del Pilar Maspons i Labrós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPilar Maspons i Labrós
Imatge
Maria de Bell-lloc (1879) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Maria del Pilar Maspons i Labrós Modifica el valor a Wikidata
4 desembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1907 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptora
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMaria de Bell-Iloc Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFrancesc de Sales Maspons i Labrós
Marià Maspons i Labrós Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancesc Pelagi Briz i Fernández, cunyat Modifica el valor a Wikidata


Diccionari Biogràfic de Dones: 18 Modifica el valor a Wikidata

Maria del Pilar Maspons i Labrós, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907),[1] fou una escriptora i folklorista catalana, germana de Francesc de Sales Maspons i Labrós i cunyada de Francesc Pelagi Briz. Col·laborà, en prosa i en vers, amb Lo Gai Saber, La Renaixença, La Veu del Montserrat, Calendari Català, La Llumanera de Nova York i altres revistes.[2]

Biografia

[modifica]
Maria de Bell-lloch a la secció "Escriptores Catalanes" de la revista Feminal, any 1917

Maria del Pilar Constància Bàrbara Maspons i Labrós fou filla de Francesc Maspons i Llongueras i de Maria Isabel Labrós Ferrer.[3] Va ser una escriptora de la Renaixença catalana, amb una gran activitat entre 1865 i 1882.[4] Influïda per les tendències d'aquest moviment, per un romanticisme de caràcter medieval, patriòtic i tradicionalista, va triar el pseudònim de Maria de Bell-lloch per signar algunes de les seves obres. Es va donar a conèixer com a poeta i va publicar en nombroses revistes de l'època. Fou també una de les primeres dones folkloristes, que va fer treball de camp i va recollir i transcriure llegendes i narracions etnogràfiques que després va recrear i editar. I, sobretot, Pilar Maspons fou la primera autora documentada que va publicar una novel·la en la literatura catalana contemporània, Vigatans i botiflers (oferta en fascicles entre 1878-1879), ambientada durant la Guerra de Successió (1705-1714), la qual va significar la pèrdua de les llibertats polítiques i culturals de Catalunya.[5]

Obra

[modifica]
  • Salabrugas, poesias catalanas (1874)
  • Narracions y llegendas (1875)
  • Vigatans y botiflers, novela histórica (1878)
  • Llegendas catalanas (1881)
  • Costums i tradicions del Vallès (1882)[6]
  • Elisabeth de Mur (1924)

Premis[7]

[modifica]
  • Primer accèssit al gessamí d'argent a Lleida el 1869.
  • Premi als Jocs Florals de Barcelona el 1875, per Narracions i llegendes.
  • Premi als Jocs Florals de Barcelona el 1880, per Montseny.
  • Premi als Jocs Florals de Granollers el 1882, per Costums i tradicions del Vallès.

Referències

[modifica]
  1. Nomenclàtor. «Carrer de Maria de Bell-lloc». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 4 desembre 2014].
  2. «Maria del Pilar Maspons i Labrós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1841, número de registre 652.
  4. Diccionari biogràfic de dones. «Maria del Pilar Maspons Labrós». [Consulta: 4 desembre 2014].
  5. Exposició dones escriptores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013].  Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
  6. Les llegendes en el paisatge de Maria de Bell-lloc. Bigues i Riells: Fundació Privada de Bigues i Riells, D.L. 2007, p. 93. 
  7. Bell-Lloc, Maria de. Vigatans i botiflers. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 315. ISBN 8475336515. 

Enllaços externs

[modifica]