La influència de Frederic Mistral, de Josèp Romanilha i d'altres felibres el va dur a participar activament en la renaixença catalana, de la qual fou un dels actius més radicals i purs. Amb paraules de Joan Sardà, Briz fou el "campió del catalanisme", a causa de la seva incansable feina de divulgació de la cultura catalana i també de la literatura provençal. El 1869 participà en els Jocs Florals i fou proclamat mestre en Gai Saber. També fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l'ús exclusiu del català en la producció literària i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí nombroses publicacions, com Calendari Català (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).[2]
Briz és considerat com un dels precursors del catalanisme polític i de la figura de l'intel·lectual de la Renaixença, atès el seu activisme del catalanisme literari, ple de sentiment patriòtic que mostra un fort ideari inèdit a l'època.
Poesies de Francesc Pelagi Briz. Llibret publicat a Barcelona per la col·lecció Lectura Popular Biblioteca d'autors catalans l'any 1914Bac de Roda (1868) drama en 3 actes
Miquel Rius (1870) drama en tres actes
La creu de plata (1866) drama en 3 actes, obra en la que debutà en el teatre català l'actor Hermenegild Goula.[3]
Les males llengües (1871) drama en tres actes
La pinya d'or (1878), comèdia de màgica
La falç (1878) (en col·laboració amb Frederic Soler) drama en tres actes
Panyella Ferreres, Ramon. Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 01/11/2013, p. 544 (Textos i Estudis de Cultura Catalana). ISBN 978-84-9883-641-7.
