Francesc Pi i Arsuaga
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Francisco Pi y Arsuaga ![]() novembre 1865 ![]() Madrid ![]() |
Mort | 19 març 1912 ![]() Madrid ![]() |
Sepultura | Cementiri Civil de Madrid ![]() |
![]() | |
16 maig 1910 – 19 març 1912 – Roberto Castrovido Sanz → Circumscripció electoral: Madrid | |
![]() | |
11 maig 1903 – 9 desembre 1908 ← Timoteo Bustillo López – Jaume Cruells i Sallarès → Circumscripció electoral: Districte electoral de Sabadell ![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid ![]() |
Ocupació | escriptor, polític, dramaturg ![]() |
Partit | Partit Republicà Democràtic Federal Solidaritat Catalana ![]() |
Gènere | Dramatúrgia ![]() |
Família | |
Pares | Francesc Pi i Margall ![]() ![]() |
Germans | Joaquim Pi i Arsuaga ![]() |
Francesc Pi i Arsuaga (Madrid, novembre de 1865 - ? 19 de març de 1912) fou un dramaturg i polític madrileny, fill de Francesc Pi i Margall i germà de Joaquim Pi i Arsuaga.
Biografia
[modifica]De jove va escriure drames en castellà i va col·laborar amb el seu pare en la Historia de España en el Siglo XIX (1902), sobre el Sexenni Democràtic, i va col·laborar a la Revista Blanca.
A la mort del seu pare el va succeir com a cap del Partit Republicà Democràtic Federal i gràcies a les seves bones relacions amb els cercles republicans i obreristes de Barcelona fou elegit diputat per Sabadell a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1905. A les eleccions generals espanyoles de 1907 va donar suport la Solidaritat Catalana i en fou elegit diputat per Sabadell.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1910, però, fou elegit diputat per Madrid i nomenat secretari quart del Congrés dels Diputats. Va morir dos anys després i el seu escó fou ocupat per Roberto Castrovido Sanz.
Obres
[modifica]- El balcón : capricho dramático en un acto y en prosa
- Nerón : monólogo histórico en verso
- La tragedia de Sagunto
- La viuda de Don Rodrigo
- Pájaros y flores
- Preludios de lucha (1905)
- Dinamita cerebral. Los cuentos anarquistas más famosos (1913)
Notes
[modifica]- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.