Francesc Pi i Arsuaga
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Pi y Arsuaga  novembre 1865 Madrid | ||
| Mort | 19 març 1912 (46 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid | ||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 16 maig 1910 – 19 març 1912 – Roberto Castrovido Sanz → Circumscripció electoral: Madrid | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 11 maig 1903 – 9 desembre 1908 ← Timoteo Bustillo López – Jaume Cruells i Sallarès → Circumscripció electoral: Districte electoral de Sabadell | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | escriptor, polític, dramaturg | ||
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal Solidaritat Catalana | ||
| Gènere | Dramatúrgia | ||
| Família | |||
| Pares | Francesc Pi i Margall i Petra Arsuaga Goicoechea | ||
| Germans | Joaquim Pi i Arsuaga | ||
Francesc Pi i Arsuaga (Madrid, novembre de 1865 - ? 19 de març de 1912) fou un dramaturg i polític madrileny, fill de Francesc Pi i Margall i germà de Joaquim Pi i Arsuaga.
Biografia
[modifica]De jove va escriure drames en castellà i va col·laborar amb el seu pare en la Historia de España en el Siglo XIX (1902), sobre el Sexenni Democràtic, i va col·laborar a la Revista Blanca.
A la mort del seu pare el va succeir com a cap del Partit Republicà Democràtic Federal i gràcies a les seves bones relacions amb els cercles republicans i obreristes de Barcelona fou elegit diputat per Sabadell a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1905. A les eleccions generals espanyoles de 1907 va donar suport la Solidaritat Catalana i en fou elegit diputat per Sabadell.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1910, però, fou elegit diputat per Madrid i nomenat secretari quart del Congrés dels Diputats. Va morir dos anys després i el seu escó fou ocupat per Roberto Castrovido Sanz.
Obres
[modifica]- El balcón : capricho dramático en un acto y en prosa
- Nerón : monólogo histórico en verso
- La tragedia de Sagunto
- La viuda de Don Rodrigo
- Pájaros y flores
- Preludios de lucha (1905)
- Dinamita cerebral. Los cuentos anarquistas más famosos (1913)
Notes
[modifica]- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
Referències
[modifica]
- Catàleg de les seves obres
- Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Pau Turull i Comadran (1891) · Francesc Pi i Margall (1893) · Timoteo Bustillo López (1896-1901) · Francesc Pi i Arsuaga (1903-1907) · Josep Griera i Dulcet/Jaume Cruells i Sallarès (1910) · Enric Turull i Comadran (1914) · Joan Salas i Anton (1916) · Francesc Llonch i Cañameras (1918) · Francesc Layret i Foix (1919) · Lluís Companys i Jover (1920-1923) |  | |
