Eleccions generals espanyoles de 1905
Tipus | eleccions generals espanyoles | ||
---|---|---|---|
Data | 10 setembre 1905 | ||
← 1903
1907 → | |||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Càrrec a elegir | president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats | ||
Elegit | Eugenio Montero Ríos | ||
Eleccions generals espanyoles de 1905 foren convocades el 10 de setembre de 1905 sota sufragi universal masculí, després de la crisi de lideratge del Partit Conservador entre Francisco Silvela i Antoni Maura. En total foren escollits 404 diputats, i vencé per majoria absoluta el Partit Liberal (inclosa la fracció demòcrata de José Canalejas), dirigit per Eugenio Montero Ríos.[1]
Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar, marquès de la Vega de Armijo, substituït per José Canalejas el 1906 i president del Senat José López Domínguez, substituït juliol 1906 per Eugenio Montero Ríos.
El cap de govern fou Eugenio Montero Ríos, qui va dimitir a causa de la negativa del rei a castigar els militars que provocaren els Fets del ¡Cu-Cut!.[2] Fou substituït per Segismundo Moret y Prendergast,[3]José López Domínguez i el marquès de la Vega de Armijo, fins que la forta crisi interna de lideratge dels liberals va dur a convocar noves eleccions per al 21 d'abril de 1907.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]
Composició de la Cambra
[modifica]← Eleccions generals espanyoles, 10 de setembre de 1905 → | ||||||
Partit | Escons | Líder | ||||
Partit Liberal | 227 | Eugenio Montero Ríos | ||||
Partit Conservador | 100 | Antoni Maura | ||||
Unió Republicana | 27 | Nicolás Salmerón | ||||
Partit Conservador villaverdista | 19 | Raimundo Fernández Villaverde | ||||
Lliga Regionalista | 7 | Bartomeu Robert i Yarzábal | ||||
Partit Liberal Reformista | 7 | Francisco Romero Robledo | ||||
Comunió Tradicionalista | 4 | Matías Barrio Mier | ||||
Partit Republicà Democràtic Federal | 4 | Francesc Pi i Arsuaga | ||||
Partit Integrista | 2 | Ramón Nocedal y Romea | ||||
Catòlics independents | 2 | Marquès de Santillana | ||||
Independents | 4 |
Resultats per circumscripcions
[modifica]Catalunya
[modifica]- Barcelona
- Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista)
- Ignasi Girona i Vilanova (Lliga Regionalista)
- Frederic Rahola i Trèmols (Lliga Regionalista)
- Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista)
- Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
- Leonci Soler i March (Lliga Regionalista)
- Emili Junoy i Gelabert (Unió Republicana)
- Pere Pi i Sunyer (Unió Republicana)
- Nicolás Salmerón y Alonso (Unió Republicana)
- Francesc Pi i Arsuaga (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Josep Zulueta i Gomis (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Ramon de Godó i Lallana (Liberal)
- Josep Roig i Bergadà (Liberal)
- Frederic Travé i Escardó (Liberal)
- Alejandro Lerroux García (Partit Republicà Radical)
- Alexandre Pons i Serra (Conservador)
- Joaquim Sagnier i Villavecchia (Conservador)
- Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Unión Monárquica Nacional)
- Trinidad Rius i Torres
- Lluís Gonzaga Pons i Enrich
- Rafael Rodríguez Méndez
- Girona
- Francesc Albó i Martí (Lliga Regionalista)
- Ramiro Alonso Padierna de Villapadierna (Liberal)
- Joaquim Salvatella i Gibert (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Francesc Roure i Brauget-Massanet
- Eusebi Corominas i Cornell (Partit Republicà Democràtic Federal])
- Luis Canalejas Méndez (Liberal)
- Ferran Puig i Mauri, marquès de Santa Ana
- Salvador Raventós Clivilles (Liberal)
- Robert Robert i Surís (Conservador)
- Lleida
- Tarragona
- Jaume Alegret i Vidal (Conservador)
- Ramon Mayner Socies (Republicà)
- Julià Nougués Subirà (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
- Joan Cañellas i Tomàs (Liberal)
- Manuel Kindelán y de la Torre (Liberal)
- Vicente López Puigcerver (Conservador)
- Juan de Urquía y Redecilla (Liberal)
Illes Balears
[modifica]- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Alexandre Rosselló i Pastors (Liberal)
- Cipriano Garijo y Aljama (Liberal)
- Fernando Weyler Santacana (Liberal)
- Bartolomé Font Vidal
- Bernat Amer Pons (Liberal)
País Valencià
[modifica]- Alacant
- Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
- Francisco Ballesteros Villanueva (Liberal)
- Rafael Beltrán Ausó (Liberal)
- José Canalejas i Méndez (Liberal)
- José Jorro Miranda (Conservador)
- Juan Poveda García (Conservador)
- Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
- Alejandro Saint Aubin Bonnefon (Liberal)
- Álvaro Valero de Palma (Liberal)
- Baldomero Vega de Seoane y Andrea Pérez (Liberal)
- Castelló
- Vicente Cantos Figuerola (Liberal)
- Antonio de Castro Casaleiz (Conservador)
- Fernando Gasset Lacasaña (Partit Republicà Radical)
- Pedro de Govantes y Azcárraga, comte d'Albay (Conservador)
- Bernardino de Melgar Abreu (Conservador)
- Juan Navarro Reverter y Gomis (Liberal)
- Juan Pérez San Millán y Miquel Polo (Conservador)
- València
- Vicent Blasco Ibáñez (PURA)
- Ricardo Aparicio y Aparicio (Liberal)
- Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (PURA)
- Fidel García Berlanga (Liberal)
- Francisco Escutia Greus (Liberal)
- Manuel Iranzo Benedito (Liberal)
- Teodoro Izquierdo Alcaide (Liberal)
- José Juan Dómine (Conservador)
- Antonio Lázaro Tensa (Conservador)
- Emilio Menéndez Pallarés (republicà)
- José de Prat Buceli (Conservador)
- José Puig Boronat (Liberal)
- Gil Roger Vázquez (Liberal)
- Francisco Rubio Goula (Liberal)
- Manuel Sapiña y Rico (Liberal)
- Carlos Testor Pascual (Liberal)
Referències
[modifica]- ↑ Robles Egea, Antonio «La Conjunción Republicano-Socialista: una síntesis de liberalismo y socialismo». Ayer, 54, 2004, pàg. 97–127. ISSN: 1134-2277.
- ↑ Moreno Luzón, Javier «El rey de los liberales». Alfonso XIII : un político en el trono. Marcial Pons, 2003, pàg. 151–186.[Enllaç no actiu]
- ↑ Martínez Sanz, José Luis «El enfrentamiento Romanones-Ratibor». Hispania: Revista española de historia, 43, 154, 1983, pàg. 401–428. ISSN: 0018-2141.
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.