Francesc Todó i Garcia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Francesc Todó i Garcia 1922  Tortosa (Baix Ebre) | ||
| Mort | 20 novembre 2016 (93/94 anys) les Borges del Camp (Baix Camp) | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Formació professional | Escola de la Llotja | ||
| Formació | Escola de la Llotja | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Pintor | ||
| Art | Pintura | ||
| Premis | |||
| |||
Francesc Todó i Garcia[1] (Tortosa, 1922 - les Borges del Camp[2][3][4] o Barcelona,[5] 20 de novembre de 2016)[6] fou un pintor català. Estudià a l'escola de la Llotja el 1942 i el 1946 exposà per primer cop a la Sala Vinçon de Barcelona.
Biografia
[modifica]El pare del Todó tenia una botiga de teixits a Tortosa. L'any 1931, quan el futur pintor tenia 9 anys, la seva família es va traslladar a viure a Barcelona. Allà, va descobrir la seva vocació d'artista quan va veure uns quadres del Joaquim Mir en una galeria d'art. Tot i haver viscut a Barcelona gran part de la seva vida, el pintor sempre es va considerar tortosí.[7][8]
El 1946, va exposar per primera vegada a la Sala Vinçon, i com aquesta primera prova de la vida d'artista no li va anar malament, es va poder casar.[7] Uns quants anys més tard, del 2 al 22 d'octubre del 1948, Todó, juntament amb Modest Cuixart i Tàpies, Maria Girona i Benet, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé i Farrés, Ramon Rogent i Perés, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre i de Grau, Jacint Morera i Pujals, Pere Tort i Antoni Tàpies i Puig va participar en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes.[9] El 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera i el 1954 l'especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz.[10][11]
Aconseguí una beca el 1954 i viatjà per França, Bèlgica, Països Baixos i Gran Bretanya, alhora que participava en el Saló de maig de Barcelona. Exposà individualment sovint a Madrid, París (1962), Palma (1962), Bilbao (1966), València (1967) i Illinois (1967).
El 1969 cobrí una plaça de professor de pintura a la Universidad de los Andes a Bogotà per un any, i també exposà a Cali i a Ciutat de Mèxic. Després tornà a Barcelona. A partir del 2007, visqué a les Borges del Camp, al Camp de Tarragona.[7]
Va fer les escenografies d' Una voce in off, de Xavier Montsalvatge (1962) i del Bestiari, de Joan Oliver (1972). Ha realitzat gravats, monotips, dibuixos i pintures. Després d'un postimpressionisme convencional esquematitzà la figuració fins a arribar a la pintura de màquines complexes i pulcres, tot sintonitzant amb els defensors de l'art social. En aquest gènere va fer els murals barcelonins de la Mútua Metal·lúrgica el 1959. Més tard evolucionà cap a unes representacions clares, planes i precises de caràcter intimista i nostàlgic, que ell anomenà genèricament La Catalunya tronadeta. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria. Hi ha obra seva a diversos museus catalans, com el Museu de Terrassa, el Museu d'Art Modern de Tarragona o el Museu de Badalona, entre d'altres.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Francesc Todó i Garcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Presentació del catàleg del XIV Premi de Pintura Francesc Gimeno", agenda / nota, Museu de Tortosa, gener del 2017. [Accedit el 18 juny 2019].
- ↑ "Visita guiada amb el comissari. Àlex Susanna. 'Una música de cambra' de Francesc Todó", agenda / nota, Fundació Vila Casas, febrer del 2014. [Accedit el 18 juny 2019].
- ↑ "Pintures de Francesc Todó a la Garriga"[Enllaç no actiu], nota / agenda, Ajuntament de la Garriga, octubre del 2018. [Accedit el 18 juny 2019].
- ↑ Fitxa de l'artista a la Fundació Vila Casas. [Consultat el 18 juny 2019].
- ↑ «Mor el pintor tortosí Francesc Todó als 94 anys». ccma.cat [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 "Francesc Todó: l'amplitud de les coses petites", Maria Eugènia Perea Virgili, Lo Floc, revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, Riudoms, No. 204, 2013. [Accedit el 18 de juny del 2019].
- ↑ Introduccions de Ferran Bel i Accensi i de Núria Segarra, Francesc Todó. Segle XX - Segle XXI, catàleg de la retrospectiva al Museu de Tortosa, 2015, pp. 11 i 15, respectivament.
PDF
- ↑ Molins, Marc. Jacint Morera, una retrospectativa. Terrassa: Amics de les Arts, 1983, pp. 25. ISBN 43.703-1983.
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 229. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Ribas Tur, Antoni «On és l'art català de postguerra?». Diari Ara, 22-12-2013 [Consulta: 22 desembre 2013].
- ↑ Francesc Todó a museus en línia, el catàleg d'obres en línia de la Generalitat de Catalunya. [Consultat el 18-06-2019].
Bibliografia
[modifica]- Perea Virgili, Maria Eugènia. «Francesc Todó, l'amistat recordada». Serra d'Or (ISSN 0037-2501), núm. 743, novembre 2021, pp. 40-42.
Enllaços externs
[modifica]- "Francesc Todó: l'amplitud de les coses petites", Maria Eugènia Perea Virgili, Lo Floc, revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, Riudoms, No. 204, 2013.
- Francesc Todó. Segle XX - Segle XXI, catàleg de la retrospectiva al Museu de Tortosa, 2015 (es pot veure o baixar el catàleg sencer). PDF
- Francesc Todó a museus en línia, el cercador en línia d'obres d'art de la Generalitat de Catalunya.
.svg)