Marta Casals Istomin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Marta Angélica Montañez Martínez  2 novembre 1936 (88 anys)Humacao (Puerto Rico) | ||
| Formació | Mannes School of Music Marymount School, Nova York | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | professora de música, violoncel·lista | ||
| Ocupador | Escola de Música de Manhattan | ||
| Instrument | Violoncel | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Eugene Istomin (1975–2003) Pau Casals i Defilló (1957–1973) | ||
| Premis | |||
| |||
Marta Casals Istomin (Humacao, 2 de novembre de 1936), nascuda Marta Montañez Martínez, és una violoncel·lista, professora i directora artística de música clàssica porto-riquenya.[1] Pertanyent a una família de músics aficionats, el 1948 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York.[2] El 1951 va conèixer a Prada de Conflent a Pau Casals on va tornar el 1954 com a alumna seva. El 1957 es van casar a Puerto Rico[3] i van fundar el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. El 1959 van fundar el Conservatori de Puerto Rico.[4][5] A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer càrrec.
El 1975 es va casar amb Eugene Istomin, de qui es va quedar vídua el 2003.[3] El 1979 dimití com a presidenta dels Festival Casals per a ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC fins al 1990. Del 1990 al 1997 es va fer càrrec dels Encounters musicals d'Evian, a França.[6] Entre juliol de 1992 i octubre de 2005 va ser presidenta de la Manhattan School of Music de Nova York.[7] També és presidenta de la Fundació Pau Casals. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.[8]
Parla amb prou fluïdesa català,[3] castellà, francès i anglès. Ha estat membre de la primera delegació cultural a la República de la Xina (1980), membre del Consultiu dels EUA Consultiu sobre Cultura per a UNESCO a Ciutat de Mèxic i París (1980), i delegada al Fòrum d'Arts Mundial a Ginebra, Suïssa (1989, 1990).[5]
El 1993 va participar en la fundació de l'Acadèmia Klonberg com a mecenes, formant part des de llavors del seu consell artístic assessor.[9]
El 2 de novembre de 2015 Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Morgades, Lourdes «"Lo más grande que he hecho es cuidar del maestro Casals"». El País, 29-05-2010 [Consulta: 9 maig 2016].
- ↑ Mars, Amanda «“Pau Casals estaba solo, yo era su ayudante, y entonces… ‘revolú”» (en castellà). El País [Madrid], 11-05-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «“Hoy les animaría a preservar su lengua” Marta Casals Istomin, viuda de Pau Casals» (en castellà) p. 35. La Vanguardia, 15-09-2011. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ «Marta Casals Istomin: Perfil». The Puerto Rico Herald, 13-08-1999. Arxivat de l'original el 2 de març 2008 [Consulta: 16 abril 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «Library of Congress Concert Will Honor Marta Casals Istomin» (en anglès). Library of Congress, 02-11-2015. [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Sturm, George. «Marta Casals Istomin». Encounters. Music Associates of America. [Consulta: 9 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Mattison, Ben. «Marta Istomin to Step Down as President of Manhattan School of Music» (en anglès). Playbill, 23-09-2004. [Consulta: 11 gener 2022].
- ↑ «Marta Casals Istomin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Kronberg Academy to get state-of-the-art new home» (en anglès). The Strad, 19-07-2017. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA». VilaWeb, 23-10-2015. Arxivat de l'original el 7 de maig 2016 [Consulta: 16 abril 2016].
Enllaços externs
[modifica]
Vegeu també amb Pau Casals i Defilló | |
|---|---|
| Família | Pilar Defilló Amiguet (mare) · Carles Casals i Ribes (pare) · Enric Casals i Defilló (germà) · Marta Casals Istomin (esposa) |
| Institucions | |
| Festivals | |
| Composicions | |
.svg)