Vés al contingut

Francesc Xavier de Subirà Iglesias

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Xavier de Subirà Iglesias
Biografia
Naixement1821 Modifica el valor a Wikidata
Osor (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort1886 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterratinent, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Comunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Francesc Xavier de Subirà Iglesias, baró d'Abella (Santa Creu d'Horta, Osor, 1821[1] - Barcelona, 1886) va ser un noble i polític català.

Va casar amb Agustina Llúcia de Abad i de Subirà (1821-1909), filla de Josep de Calassanç de Abad de Subirà i Casades, baró d'Abella,[1] qui havia donat suport al bàndol isabelí durant la Primera Guerra Carlina[2] i havia estat afusellat per Ramon Cabrera l'any 1849, durant la Segona Guerra.[3] D'ell heretà nombrosos béns i el títol de baró d'Abella.[4]

Va viure a Cardona, on fou alcalde del municipi durant la Dècada moderada del regnat d'Isabel II.[5] Després de la Revolució de 1868, s'adherí al carlisme. Al començament de la Tercera Guerra Carlina formava part de la Junta carlina secreta que radicava a Barcelona.[6] L'any 1874 fou un dels membres de la Diputació de Catalunya sota la presidència oficial del general Rafael Tristany,[7] en la qual Joan Mestre i Tudela n'exercia de facto les funcions de president.[8]

El 1881 apareixia el seu nom com a venedor de llenya a l'engròs a Tremp.[9] Morí a Barcelona el 20 de novembre de 1886, després d'una llarga malaltia.[10][11] Després de la mort de la seva dona l'any 1909 va heretar la baronia d'Abella el seu fill, Carles de Subirà Iglesias i de Abad (1849-?),[12] qui va ser alcalde de Cardona entre 1883 i 1892.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Galera Pedrosa, Andreu «La búsqueda y explotación de potasa en Cataluña. El parque cultural de la Montaña de Sal (Cardona, Bages) y la reinterpretación de su historia: Carles de Subirà y las concesiones de Manuela Romana y Nieves (1909-14)». De Re Metallica, 4, 5-2005, pàg. 47. ISSN: 1577-9033.
  2. ↑ Santirso Rodríguez, Manuel «Gerifaltes de antaño. Los señores catalanes en el primer carlismo». Millars: espai i història, 23, 2000, pàg. 152.
  3. ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., p. 199. 
  4. ↑ «Annex II». Cardona. Pla d'ordenació urbanística municipal, 7-2009, pàg. 314. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 17 juliol 2017].
  5. ↑ Coleccion legislativa de España (continuacion de la coleccion de decretos.) - Primer cuatrimestre de 1851. LII, 1851, p. 319. 
  6. ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1959, p. 74. 
  7. ↑ Bolós i Saderra, Joaquim de. La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876). R. Casulleras, 1928, p. 90. 
  8. ↑ «Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats». Revista Mirall, 11-05-2016.
  9. ↑ «Partido judicial de Tremp: Leña». Anuario-Riera, 1881, pàg. 1040.
  10. ↑ «Relaciones entre los suscritores». La Hormiga de Oro, 47, 3.ª setmana novembre 1886, pàg. 752.
  11. ↑ «Noticias: Varias». El Siglo Futuro, 23-11-1886, pàg. 3.
  12. ↑ «De sociedad». ABC, 21-01-1909, pàg. 6.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Xavier_de_Subirà_Iglesias&oldid=32031947»