Francesc d'Assís Argemí i Casamada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 octubre 1822  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 13 gener 1887 (64 anys) Vinaròs (Baix Maestrat) |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre de capella, violinista, organista, compositor |
Francesc d'Assís Argemí i Casamada (Badalona, 16 d'octubre del 1822 - Vinaròs, 13 de gener del 1887) fou mestre de capella, organista, violinista i compositor català.
Biografia
[modifica]El 1829, a l'edat de set anys, ingressà com a escolà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona),[1] on el seu oncle Pere Casamada era prior. Allà començà a estudiar música (orgue i contrapunt) sota la guia del pare Pau Marsal.[2]
Arran dels successos polítics i de la crema de convents esdevinguda l'any 1835, el monestir fou desamortitzat,[1] i Argemí hagué d'abandonar Sant Jeroni de la Murtra. Es traslladà a la capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona, on continuà els seus estudis de composició, orgue i violí.[3] A més, participà com a músic en diverses bandes i orquestres tocant el cornetí. El 1844 guanyà l´oposició a la mestria de Martorell de Llobregat, on exercí com a organista fins el 1852.[4] Aquell any es traslladà a Vinaròs, on fou nomenat mestre de capella i organista, càrrecs que implicaven també la direcció de la banda municipal i la docència musical, com era habitual en terres valencianes. Hi romangué fins al 1856, i durant aquest període compongué música eclesiàstica, obres ballables i peces per a banda.[1]
El 1862, mentre exercia com a mestre de capella i organista a Alcalà de Xivert, Jeroni Parera, organista titular de l'església de l'Assumpció de Vinaròs, proposà permutar la seva plaça amb la d'Argemí per motius de salut. El contracte es formalitzà definitivament el 12 d'abril i, per aquest, Argemí assumí les tasques d'organista de l'església, formador gratuït de músics per a la capella i la banda municipal, i professor de l'Escola Municipal de Música de Vinaròs. Romangué en el càrrec de mestre de capella i organista fins a la seva mort.[2]
La vocació artística i musical d'Argemí continuà en les generacions següents de la seva família. El seu fill, Francesc Argemí Poy[nt 1] destacà com a artista, dramaturg i poeta, mentre que el seu net, Francesc d'Assís Argemí Mustich[nt 2] es dedicà a la pedagogia i la música, seguint la tradició del seu avi.
Obra
[modifica]Argemí fou autor de Misses, Misereres, Salms, simfonies, peces de ball i música de banda[4] i el seu fons documental es conserva al l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.
La seva producció musical abasta tant el gènere eclesiàstic com el profà,[4] amb una especial atenció a les seves misses, com ara les dedicades a Sant Francesc i a Sant Valentí. El seu estil va estar influenciat pel corrent musical italianista de l'època. Algunes de les seves composicions van ser posteriorment examinades i aprovades per la Comissió Censora del Bisbat de Tortosa, que les va considerar conformes als requisits establerts pel Motu Proprio.[3]
A continuació, es presenta una selecció de les seves composicions més destacades:[3][4][8]
- Aurora, simfonia
- Dixit, a veus mixtes i orquestra
- Magnificat, a veus mixtes i orquestra
- Missa de Glòria de l'Assumpció
- Missa de Glòria a Sant Francesc, a tres veus i orgue o orquestra
- Missa de Glòria a Sant Valent de Vinaròs, a tres veus i orgue o orquestra
- Missa de Rèquiem, a 3 veus
- Missa del Santíssim Sagrament, a tres veus i orgue
- 9 Lamentaciones de Jueves y Viernes Santos
- O sacrum convivium (1854)
- La perla, simfonia
- Rosario con violines, flauta, clarinetes y basso
- Talia, simfonia
- Versillos para la Nona del día de la Asunción, per a 4 veus mixtes
Notes
[modifica]- ↑ Francesc Argemí Poy (Vinaròs, 1863 - Badalona, 17 de març de 1938), conegut per Paco Argemí, va ser pintor i professor a l'escola municipal d'art (1929), dramaturg i poeta. Fou autor de les obres de teatre costumista Roseta la del barranc (1932) i Garneu que vé de les Mèriques i del recull poètic Feixet de versos. Fundà i dirigí el breu periòdic humorístic vinarossenc La fulla de Col, i col·laborà a la revista San Sebastiàn amb els pseudònims Sastià i Patria. Té un carrer dedicat a Vinaròs.[5]
- ↑ Francesc d'Assís Argemí Mustich (Vinaròs, 1891 - Badalona, 1969) va ser pedagog i músic. Estudià al seminari de Tortosa, on aprengué música amb Maur Sableyroles, i posteriorment continuà la formació amb Felip Pedrell, amb qui estudià polifonisme religiós i música de cambra. Es dedicà al magisteri i va ser professor a Traiguera (1911), Cartagena (1913), Godall, Cardona (1917), Tona (1918), Santa Margarida de Montbui (1922-1930), Blanes (1931-1932), Vilafranca del Penedès (1933-1949) i Badalona (1950-). El 1936 publicà un article sobre la transhumància pirinenca.[6] Com a compositor fou autor d'una cançó a la Verge sobre un text de Juan del Encina, motets, trissagis, quatre misses (una d'elles, la Misa de Nuestra Señora de los Ángeles o de la Porciúncula a dues veus iguals i acompanyament, i una altra, la Missa Seraphica del 1958), responsoris de maitines de Divendres Sant a dues veus iguals i harmònium, una Salve Montserratina a tres veus mixtes, un Ave Maria a quatre veus iguals, uns Improperis de Setmana Santa, un Pange Lingua, ambdós a tres veus iguals, sardanes (únicament La sardana de Montgrony i Baix Priorat) i un Himne a Santa Victòria.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 GRAN ENCICLOPEDIA DE LA MÚSICA CATALANA. Gran Enciclopèdia de la Música Catalana. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999, vol. 1, ISBN 84-412-0233-8.
- ↑ 2,0 2,1 ROMEU, J. «Maestros organistas (1853-1862) I.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 13-11-1976, Any XVIII, no. 1.025, p. 4.
ROMEU, J. «Maestros organistas (1853-1862) II.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 20-11-1976, Any XVIII, no. 1.026, p. 2.
ROMEU, J. «Maestros organistas (1853-1862) III.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 08-01-1977, Any XIX, no. 1.033, p. 3. - ↑ 3,0 3,1 3,2 SOBRINO, Ramón. «Argemí [Arguemí] Casamada, Francisco de Asís», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 1, p. 633.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 ELIAS DE MOLINS, Antonio. «Argemí Casamada (D. Francisco).», Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Imprenta de Fidel Giró; Imprenta de Calzada, 1889-1895, vol. 1, p. 117-118.
- ↑ «Racó de casa.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 23-06-1971, Any XV, no. 744 Extraordinario, p. 33.
- ↑ «De la vida dels pastors pirenencs a les comarques meridionals. El sojorn a l'estiuada i a l'hivernada en diferents climes.», Scriptorium. 4-1936, Any XII, no. 128, p. 7-10.
- ↑ FOGUET, Manuel. «Interrogamos a... Paco Argemí.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 29-11-1958, Any II, no. 88, p. 3-4, 7.
- ↑ «La capilla de música de la arciprestal de Vinaroz desde 1852 a 1887. Documentos musicales.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 12-09-1959, Any III, no. 129, p. 1.
Bibliografia
[modifica]- Bazataquí Villarroya, Manuel «Francisco de A. Argemí Casamada». Revista de Badalona, no. 727, 1-1955, pàg. 5.
- Cuyás Tolosa, José M. «Biografía de don Francisco Argemí Casamada». A: [Programa Concierto 15 abril 1951 en el Casino de Badalona]. Barcelona: Orquesta de Cámara de Badalona, 1951.