Francesc d'Assís Casademont i Pou
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1923 Barcelona |
Mort | 2007 (83/84 anys) Girona |
Formació | Escola de la Llotja |
Activitat | |
Ocupació | pintor, paisatgista |
Gènere | Paisatge |
Premis | |
|
Francesc d'Assís Casademont i Pou (Barcelona, 14 de novembre de 1923 - Girona, 10 d'agost de 2007) va ser un pintor català, que signava les seves obres com Casademont le Vieux.[1]
Biografia
[modifica]Fill de Francesc Casademont i Vilà (+1946) i de Teresa Pou i Figarola.[2] La seva família era originària de Figueres. Va estudiar enginyeria industrial i belles arts a l'Escola de la Llotja i es relacionà amb el Cercle Maillol (Joaquim Mir, Claude Collet i Josep Maria Sucre). Durant uns anys va treballar en l'empresa del seu pare, tot que també es dedicava a l'art, principalment al gravat i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. L'any 1961 li van proposar que organitzés el departament d'art de l'escola Viaró de Sant Cugat per promoure l'educació artística dels alumnes i va decidir deixar el negoci familiar. Al mateix temps va dedicar-se a la pintura i el 1967 va fer la primera exposició com a pintor professional a la sala d'art La Pinacoteca, de Barcelona. Va optar per la pintura figurativa.[1] Un dels alumnes que va tenir a Viaró va ser el pintor Sergi Barnils.[3]
En la necrològica que Josep Bracons va escriure per al butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, va descriure així l'art de Casademont:[1]
« | El seu art es fonamenta en la realitat visible i configura un estil personal, cada vegada més impregnat de romanticisme i de melangia, que va trobar arreu del món un públic addicte.
El seu gran tema foren les evocacions paisatgístiques, inicialment protagonitzades per les estructures arquitectòniques i més endavant per les perspectives àmplies de l’Empordà, de les Illes o d’altres indrets de la Mediterrània, que definiren el seu estil pictòric de maduresa. Pintura tonal i vaporosa, suau en les formes i en la manera de modular de les gammes cromàtiques, amb un clar predomini de les entonacions rosàcies o violàcies. |
» |
— Josep Bracons Clapés |
Casademont va casar-se amb Mariàngels Mercader. Vivia i tenia l'estudi a la finca La Bruguera de Púbol, a la Pera, al Baix Empordà, enmig d'un paisatge que ell estimava molt i on reposen les seves restes. Va morir el 10 d'agost de 2007, als vuitanta-tres anys.[1]
Reconeixements
[modifica]El 1951 va obtenir el primer premi de La Rosa Vera pels seus gravats. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bracons Clapés, Josep «En memòria de Francesc d'Assís Casademont» (pdf). RACBASJ Butlletí, XXII, 2008, pàg. 175-177 [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «esquela de Francisco Casademont Vilá». La Vanguardia, 21-02-1946, pàg. 9.
- ↑ «“After my conversion, my art started to have a different aroma”» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina de Francesc Casademont
- (castellà) Biografia de Francesc Casademont Arxivat 2007-11-09 a Wayback Machine.
- La pintura en Mallorca - Casademont "la Espiritualidad"